En el sentit de ‘causar o sentir estranyesa’, és intransitiu, amb complement indirecte, o pronominal:
A Lorena li ha estranyat molt que no assistires al seu aniversari.
Lorena s'ha estranyat molt per la teua absència en la seua festa d'aniversari.
És transitiu quan significa ‘distanciar (alguna persona) d'un lloc o d'una companyia’, o bé ‘trobar estranya (alguna cosa) perquè és nova o per la falta de costum’:
El rei va estranyar Roderic del país per la seua traïció.
Quan dorm fora de casa, estranye el coixí i no dorm bé.