En la denominació d’aquesta classe d’activitats, hi trobem dues possibilitats:
a) Que el genèric no forme part del nom fixat de l’activitat, i s’utilitze com a nom comú. En aquest cas el mot exposició s’escriu en minúscula, i la denominació establida va entre cometes i porta majúscula només en la paraula inicial (a més dels noms propis que eventualment incloga):
Demà s’inaugura l’exposició “Escolteu l’Ovidi”.
b) Que el genèric forme part del nom propi fixat de l’activitat. En aquest cas la denominació completa s’escriu sense cometes, i van en majúscula tots els substantius i adjectius, incloent-hi el genèric:
El 1992 se celebrà l’Exposició Universal de Sevilla.
L’Exposició Nacional de Belles Arts era un certamen celebrat a Espanya, i principalment a la seua capital Madrid, des de la segona meitat del segle xix.
Però, dins d’aquest segon grup, aquest substantiu s’escriu en minúscula en els altres casos en què s’usa com a nom comú; per exemple, quan va acompanyat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs (la nostra exposició, aquesta exposició, l’esmentada exposició...), o quan apareix en plural o va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de l’exposició:
Organitzar una exposició implica molts recursos materials i personals.
En aquella exposició universal molts pavellons van destacar per la seua arquitectura avantguardista.
Pots trobar el programa de les exposicions del Ministeri en la seua pàgina web.
L’exposició de què parles va consagrar molts artistes del segle xix.