1. Adjectius invariables
No presenten variació de gènere els adjectius que tenen alguna de les terminacions següents:
a) Els que acaben en -al, -el, -il, -ant, -ent, -ar, -erior:
home actual / dona actual
gos fidel / gata fidel
codi civil / institució civil
vestit elegant / faldeta elegant
element constituent / part constituent
clima regular / temperatura regular
tram posterior / part posterior
EXCEPCIONS: Tenen dos terminacions els mots següents: anòmal, anòmala; mal, mala; paral·lel, paral·lela; anglòfil, anglòfila; colombòfil, colombòfila; tranquil, tranquil·la; comboiant, comboianta; quant, quanta; sant, santa; tant, tanta; atent, atenta; calent, calenta; content, contenta; corpulent, corpulenta; cruent, cruenta; dolent, dolenta; fraudulent, fraudulenta; incruent, incruenta; opulent, opulenta; lent, lenta; pulverulent, pulverulenta; purulent, purulenta; somnolent, somnolenta; suculent, suculenta; valent, valenta; violent, violenta; virulent, virulenta; avar, avara; bàrbar, bàrbara; búlgar, búlgara; car, cara; clar,clara; ignar, ignara; ovípar, ovípara; rar, rara; tàrtar, tàrtara; zíngar, zíngara.
b) Els adjectius acabats en -e àtona procedent dels sufixos -able, -eble, -ible, -oble, -uble, -aire, -oide, -forme:
pis habitable / casa habitable
caràcter feble / voluntat feble
pastís comestible / carn comestible
caràcter noble / personalitat noble
grup dissoluble / mescla dissoluble
home xarraire / dona xarraire
cos asteroide / substància asteroide
vestit conforme / roba conforme
c) Altres adjectius acabats en -e àtona com ara els següents:
color ocre / tonalitat ocre
conte alegre / cançó alegre
lleó ferotge / fera ferotge
acte infame / acció infame
país jove / nació jove
llogaret salubre / ciutat salubre
vent tènue / brisa tènue
EXCEPCIONS: Hi ha nombrosos adjectius qualificatius acabats en -e àtona que fan el femení canviant la -e final per -a. És el cas dels acabats en -acte, -ecte, -icte, -octe, -ucte, -epte, -igne (excepte insigne), -ple, -bre, -gre, -tre: compacte, compacta; directe, directa; addicte, addicta; docte, docta; inepte, inepta; maligne, maligna; ample, ampla; pobre, pobra; agre, agra; neutre, neutra.
Dins d’este apartat també s’inclouen els adjectius erudits i científics que canvien la -e final per una -a: aspre, aspra; magne, magna; probe, proba; pulcre, pulcra; sacre, sacra; tendre, tendra; univalve, univalva.
d) Els adjectius acabats en -a àtona:
llogaret agrícola / ciutat agrícola
pare hipòcrita / filla hipòcrita
pensador moralista / norma moralista
poble nòmada / tribu nòmada
e) Altres adjectius no classificats com ara afí, breu, gran, greu, hindú, lleu, màrtir, mat, miop, núvol, partícip, púber, suau i sublim.
2. Formació del femení
a) Com a norma general, els adjectius acabats en consonant fan el femení afegint una -a al masculí:
calb > calba
fosc > fosca
dolç > dolça
fred > freda
amorf > amorfa
amarg > amarga
mengívol > mengívola
prim > prima
diürn > diürna
esquerp > esquerpa
verdader > verdadera
dens > densa
net > neta
fort > forta
complex > complexa
baix > baixa
alemany > alemanya
b) Els adjectius que en masculí acaben en -at, -it, -ot i -ut fan el femení canviant la -t per -d i afegint-hi una -a:
acabat > acabada
confiat > confiada
adolorit > adolorida
buit > buida
got > goda
visigot > visigoda
agut > aguda
mut > muda
EXCEPCIONS: barat, barata; grat, grata; ingrat, ingrata; innat, innata; lat, lata; finit, finita; atrit, atrita; confit, confita; contrit, contrita; dit, dita; erudit, erudita; favorit, favorita; fit, fita; gratuït, gratuïta; guit, guita; inaudit, inaudita; circumscrit, circumscrita; infinit, infinita; manuscrit, manuscrita; perit, perita; petit, petita; prescrit, prescrita; proscrit, proscrita; sotaescrit, sotaescrita; trit, trita; absolut, absoluta; astut, astuta; brut, bruta; carabrut, carabruta; convolut, convoluta; devolut, devoluta; diminut, diminuta; dissolut, dissoluta; eixut, eixuta; involut, involuta.
c) Els adjectius masculins acabats en -ac, -ec i -uc formen el femení canviant la -c per la -g i afegint-hi una -a:
atziac > atziaga
embriac > embriaga
obac > obaga
andarec > andarega
cec > cega
dormilec > dormilega
grec > grega
feixuc > feixuga
fredeluc > fredeluga
malastruc > malastruga
poruc > poruga
EXCEPCIONS: cosac, cosaca; eslovac, eslovaca; flac, flaca; opac, opaca; policíac, policíaca; intrínsec, intrínseca; mec, meca; quec, queca; rebec, rebeca; sec, seca; suec, sueca; txec, txeca; caduc, caduca; calmuc, calmuca; glauc, glauca; mameluc, mameluca; rauc, rauca.
d) Els adjectius masculins acabats en -ic i -oc formen el femení afegint-hi una -a:
bonic > bonica
dominic > dominica
fredolic > fredolica
ric > rica
barroc > barroca
equívoc > equívoca
poc > poca
renoc > renoca
EXCEPCIONS: amic, amiga; antic, antiga; aràbic, aràbiga; groc, groga; mústic, mústiga.
e) Els adjectius masculins acabats en vocal tònica seguida de -s formen el femení afegint la terminació -a al singular. En el cas que es tracte d’una essa sorda, es dobla la -s final. Com a criteri orientatiu, pot assenyalar-se que les paraules acabades en -as i -is solen duplicar la s:
cras > crassa
escàs > escassa
gras > grassa
las > lassa
castís > castissa
corredís > corredissa
groguís > groguissa
postís > postissa
EXCEPCIONS: No dupliquen la s en formar el femení els mots següents:
- Els acabats en -as: ras, rasa.
- Els acabats en -is: alís, alisa; concís, concisa; circumcís, circumcisa; gris, grisa; improvís, improvisa; incís, incisa; indecís, indecisa; indivís, indivisa; insubmís, insubmisa; intercís, intercisa; llis, llisa; narcís, narcisa; omís, omisa; precís, precisa; remís, remisa; submís, submisa.
Per contra, els adjectius masculins acabats en -es, -os i -us generalment mantenen una sola s en formar el femení:
atés > atesa
burgés > burgesa
encés > encesa
pres > presa
ansiós > ansiosa
contagiós > contagiosa
dubtós > dubtosa
esponjós > esponjosa
difús > difusa
infús > infusa
obtús > obtusa
profús > profusa
EXCEPCIONS: Dupliquen la s en formar el femení:
- Els mots següents acabats en -es: confés, confessa; espés, espessa; exprés, expressa; obsés, obsessa; possés, possessa; profés, professa.
- Els mots següents acabats en -os: gros, grossa; ros, rossa; talòs, talossa.
- Els mots següents acabats en -us: esmús, esmussa; inconcús, inconcussa; malaltús, malaltussa; mus, mussa.
f) Alguns adjectius fan el femení amb canvis particulars:
boig > boja
roig > roja
inic > iniqua
oblic > obliqua
propinc > propinqua
ventríloc > ventriloqua
nul > nul·la
tranquil > tranquil·la
g) Els adjectius masculins acabats en vocal tònica hi afigen la terminació -na per a formar el femení:
sa > sana
toscà > toscana
seré > serena
ple > plena
felí > felina
fi > fina
bo > bona
redó > redona
bru > bruna
inoportú > inoportuna
EXCEPCIONS: cru, crua; nu, nua.
h) Els adjectius acabats en -i o -u àtones formen el femení afegint-hi una -a, i passen generalment de plans a esdrúixols:
aeri > aèria
arbori > arbòria
coetani > coetània
espontani > espontània
ambigu > ambigua
ingenu > ingènua
innocu > innòcua
superflu > supèrflua
i) Els adjectius acabats en -o àtona formen el femení canviant esta -o per una -a:
flonjo > flonja
fofo > fofa
fondo > fonda
minso > minsa
j) Els adjectius acabats en -au, -iu i -ou fan el femení canviant estes terminacions per -ava, -iva i -ova, respectivament:
blau > blava
brau > brava
evasiu > evasiva
nociu > nociva
nou > nova
tou > tova
EXCEPCIONS: geliu, geliua; joliu, joliua; nadiu, nadiua; soliu, soliua.
k) Els adjectius acabats en -eu fan el femení canviant esta terminació per -ea:
ateu > atea
egeu > egea
epigeu > epigea
plebeu > plebea
EXCEPCIONS: En alguns casos, s’hi afig simplement la terminació -a: blatoïdeu, blatoïdeua; garneu, garneua; holoturioïdeu, holoturioïdeua; moreu, moreua; jueu, jueua; sueu, sueua; i en altres, es canvia -eu per -eva: longeu, longeva.
Així mateix, també poden fer el plural canviant -eu per -eva els adjectius jueu, jueva; sueu, sueva.