1. Mots acabats en consonant
a) Com a norma general, els substantius acabats en consonant formen el femení afegint una -a al masculí corresponent:
acadèmic > acadèmica
promés > promesa
botiguer > botiguera
company > companya
b) En el cas, però, de substantius acabats en -t, -c, -p i -f, canvien estes consonants per -d, -g, -b i -v, respectivament, i afigen una -a a la forma de masculí:
nebot > neboda
amic > amiga
llop > lloba
serf > serva
c) Alguns substantius acabats en -s doblen esta consonant i hi afigen una -a per a formar el femení:
capatàs > capatassa
mestís > mestissa
gos > gossa
rus > russa
d) Uns pocs substantius acabats en -l dupliquen esta consonant i hi afigen una -a per a formar el femení:
Camil > Camil·la
gal > gal·la
Marcel > Marcel·la
pupil > pupil·la
e) Els acabats en -òleg fan el femení en -òloga:
antropòleg > antropòloga
arqueòleg > arqueòloga
biòleg > biòloga
filòleg > filòloga
f) Hi ha també una sèrie de mots que són invariables, de manera que mantenen la mateixa forma per al masculí i per al femení:
el cap / la cap
el conferenciant / la conferenciant
el fiscal / la fiscal
el gerent / la gerent
2. Mots acabats en vocal
a) Els substantius que acaben en vocal tònica hi afigen la terminació -na per a formar el femení:
campió > campiona
cosí > cosina
guardià > guardiana
xilé > xilena
EXCEPCIONS: El mot hindú, però, és invariable.
REMARCA: També formen el femení amb la terminació -na, tot i no acabar en vocal tònica, els mots rei, reina; orfe, òrfena.
b) Els mots acabats en -i o -u àtones precedides de consonant formen el femení afegint una -a a la forma de masculí:
funcionari > funcionària
propietari > propietària
individu > indivídua
vidu > vídua
c) Els mots que en masculí acaben en -e o -o àtones formen el femení canviant estes vocals per una -a:
alumne > alumna
deixeble > deixebla
ministre > ministra
pediatre > pediatra
curandero > curandera
monjo > monja
moro > mora
viudo > viuda
d) Els mots acabats en -i semivocàlica formen el femení afegint una -a a la forma de masculí:
malai > malaia
noi > noia
EXCEPCIONS: rei, reina; heroi, heroïna.
e) Els acabats en -au formen el femení canviant esta terminació per -ava:
escandinau > escandinava
esclau > esclava
eslau > eslava
moldau > moldava
f) Els acabats en -eu fan el femení canviant esta terminació per -ea:
arameu > aramea
europeu > europea
galileu > galilea
pigmeu > pigmea
EXCEPCIONS: Hi ha alguns mots que, a més, també poden canviar la -u final per -va: hereu, hereva; romeu, romeva.
g) Els substantius que acaben en -iu (sense que esta terminació tinga valor de sufix diminutiu) fan el femení en -iva:
administratiu > administrativa
captiu > captiva
executiu > executiva
fugitiu > fugitiva
h) En certs casos especials, el femení es forma amb sufixos específics, com ara -essa, -ina o -iu:
diaca > diaconessa
poeta > poetessa
duc > duquessa
alcalde > alcaldessa
batle > batlessa
comte > comtessa
diable > diablessa
hoste > hostessa
jutge > jutgessa
metge > metgessa
sastre > sastressa
tigre > tigressa
baró > baronessa
vampir > vampiressa
abat > abadessa
sacerdot > sacerdotessa
déu > deessa
ballarí > ballarina
gall > gallina
heroi > heroïna
tsar > tsarina
actor > actriu
ambaixador > ambaixadriu
emperador > emperadriu
institutor > institutriu
i) Un grup de substantius masculins es formen a partir dels femenins corresponents substituint la -a final pel sufix -ot:
abella > abellot
bruixa > bruixot
cabra > cabrot
merla merlot
j) Alguns substantius femenins tenen un radical completament diferent del masculí corresponent:
ase / somera
cavall / egua
gendre / nora
home / dona
marit / muller
oncle / tia
pare / mare
porc / truja
k) Hi ha un nombre reduït de noms d’animals que s’usen en un sol gènere i, si se’n vol distingir el sexe, cal afegir-hi els mots mascle o femella:
el rossinyol mascle / el rossinyol femella
la cadernera mascle / la cadernera femella
l) Els mots acabats en les terminacions -aire, -ista i -cida són invariables:
el boletaire / la boletaire
el captaire / la captaire
el colombaire / la colombaire
el drapaire / la drapaire
un accionista / una accionista
el banyista / la banyista
l’humanista / la humanista
el fraticida / la fraticida
un homicida / una homicida
el parricida / la parricida
el suïcida / la suïcida
OBSERVACIÓ: Els substantius amb el sufix -ista poden adoptar la variació flexional -iste/-ista (p. ex.: taxiste taxista) per al masculí i el femení respectivament, tot i que en els registres formals se sol mantindre el sufix culte -ista invariable (taxista).
m) També són invariables els substantius provinents d’adjectius d’una sola terminació:
el belga / la belga
el jove / la jove
el noble / la noble
el salvatge / la salvatge
3. Mots de doble gènere
Hi ha algunes paraules que admeten tant el masculí com el femení: un (o una) aglà, , el (o la) boual, el (o la) boval, el (o la) bricbarca, el (o la) crin, un (o una) esfinx, un (o una) llama (‘mamífer andí’), el (o la) serpent, els (o les) idus, la (o el) mar, la (o el) sarment.
Alguns mots acabats en -or són femenins: la calor, la suor, l’amargor...