Com s’esdevé en altres casos, com ara administració, exèrcit, església, estat, govern, forces armades, les expressions forces i cossos de seguretat i forces i cossos de seguretat de l’Estat poden adquirir un sentit de nom propi, i poden per tant escriure’s amb majúscules en tots els substantius i adjectius (Forces i Cossos de Seguretat, i sobretot Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, o, de vegades, Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, amb el mateix referent) quan es refereixen a la denominació del conjunt d’institucions de caràcter professional i permanent encarregades de la seguretat dins de l’Estat espanyol, entés com una entitat única:
A l’Estat espanyol, les Forces i Cossos de Seguretat estan regulats per la Llei orgànica 2/1986.
La Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia són part integrant de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
El caràcter de nom propi d’aquestes denominacions ve determinat per les seues característiques de denominació amb referent únic (el conjunt d’institucions que les componen), i de rigidesa flexional i estructural sense flexió de nombre (no es possible, per exemple, * La Guàrdia Civil és una força i cos de seguretat de l’Estat, sinó La Guàrdia Civil és una de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat o La Guàrdia Civil forma part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat), etc.
Tanmateix, quan s’utilitzen en sentit genèric (sobretot, forces i cossos de seguretat), conserven el seu caràcter de locució nominal, en forma de pluralia tantum, i s’escriuen amb minúscula:
En els països civilitzats, les forces i cossos de seguretat tenen com a missió garantir la seguretat pública i protegir els drets de ciutadans i ciutadanes.
Per tant, correspon a la persona responsable del text determinar en cada cas si predomina el sentit genèric o el d’institució.