Com hem vist en els apartats anteriors, la coma té com a funció marcar les pauses de caràcter continuatiu que apareixen en el discurs formal separant determinats elements de l'oració, de manera que el text queda estructurat sintàcticament.
- Com a manifestació d'aquesta funció separadora, la coma serveix per a marcar la supressió del verb:
Aquest edifici té sis plantes; el que estan construint al costat, huit.
Quan l'oració en què té lloc la supressió del verb es troba coordinada amb una altra oració per mitjà d'una conjunció, és necessari separar les dues oracions posant una altra coma davant de la conjunció, a fi d'evitar una segmentació errònia. Observem que, en aquest cas, el punt i coma que separa les oracions juxtaposades és estructuralment equivalent a la coma més la conjunció en les oracions coordinades:
Aquest edifici té sis plantes, i el que estan construint al costat, huit.
- En les expressions numèriques, la coma separa les unitats enteres de les decimals:
Té 6,5 metres de llarg.
El resultat de la divisió és 254,63.
- La coma pot separar sintàcticament elements en certs casos especials en què segons altres criteris no hauríem de posar-la:
Presentem ací algunes reflexions i suggeriments adreçats als pares que vulguen ajudar els seus fills a estimar la música, extrets del llibre Comment parler de musique aux enfants, de Pierre Charvert. (La coma separa un complement especificatiu ―l'introduït per extrets― i no és estrictament necessària, però ajuda a separar aquest complement de l’introduït per adreçats.)
El que disposa l'apartat anterior serà també aplicable als socis treballadors de cooperatives que s'incloguen en algun dels règims indicats, que complisquen els requisits establits en aquell. (La coma separa l'oració adjectiva de relatiu especificativa que complisquen els requisits..., que teòricament hauria d'anar sense coma; però, en aquest cas, la coma és necessària per a separar-la de l'oració de relatiu anterior i per a deixar clar que l'antecedent de l'oració que complisquen els requisits... no és règims, sinó cooperatives.)
El que el país necessita són empresaris moderns i treballadors competents, que permeten un canvi efectiu del model productiu cap a una economia més dinàmica. (Igualment, l'oració que permeten... és una oració adjectiva de relatiu especificativa; però la coma és necessària per a indicar que l'antecedent no és únicament treballadors competents, sinó tot el conjunt empresaris moderns i treballadors competents.)
Hi trobareu activitats, documentació i tot tipus de recursos audiovisuals, que us permetran treballar amb els vostres alumnes l’educació per al desenvolupament i els valors. (L'oració de relatiu que us permetran..., tot i ser especificativa, té com a antecedent tota l'enumeració, i no únicament l'últim element ―recursos audiovisuals―.)
El concert tindrà lloc al Palau de la Música de València, el 16 de juny, a les 19.30 h. (Les comes ajuden a separar els elements de la convocatòria aïllant el segon entre comes.)
Els candidats podran presentar una reclamació contra el resultat de la prova, per mitjà d’un escrit raonat dirigit al rector de la universitat corresponent, en el termini de cinc dies hàbils comptats a partir de l’endemà de la publicació de les qualificacions. (... per mitjà d’un escrit raonat dirigit al rector de la universitat corresponent, així com en el termini de cinc dies..., són mers complements circumstancials situats darrere del verb, i teòricament no caldria separar-los amb coma; tanmateix, en aquests casos complexos és convenient aïllar entre comes algun o alguns d'aquests complements, amb vista a la claredat, amb una estructura semblant a la de l'exemple anterior.)
- Com a efecte de l'estructuració del discurs per mitjà de pauses, marcades per les comes en l'escriptura, de vegades queda aclarida l'estructura sintàctica d'un fragment que, en absència de signes, podria interpretar-se de diverses maneres. Per això, se sol incloure entre les funcions de la coma, la de "desfer ambigüitats":
(a) Enguany han arribat més turistes que l'any passat a València, i a Alacant, probablement. (La coma davant de probablament indica la supressió d'una bona part de la segona oració, que seria i a Alacant també han arribat més turistes que l'any passat, probablement, a més de separar el complement oracional probablement; per tant, la coma davant de la i que coordina ambdues oracions és necessària.)
(b) Enguany han arribat més turistes que l'any passat a València i a Alacant, probablement. (La coma separa el complement oracional de l'única oració; ara la i coordina dos complements circumstancials d'un mateix verb, que no poden separar-se amb coma.)
(a) Poc després, de la conferència no se'n recordava ningú. (La coma separa el marc oracional en què ens situem.)
(b) Poc després de la conferència, no se'n recordava ningú. (Igualment, la coma separa el marc oracional, però ara aquest inclou de la conferència.)
(a) Però les veritats gramaticals no són mai tan absolutes com hem vist en les pàgines anteriors. (... com hem vist... és el segon terme de la comparació tan absolutes com..., i no s'ha de separar amb coma.)
(b) Però les veritats gramaticals no són mai tan absolutes, com hem vist en les pàgines anteriors. (... com hem vist... és ací un complement oracional, i el significat de l'oració és diferent del de la (a).)
(a) Després d'haver completat la teoria general de la relativitat el 1915, Einstein va rebre el premi Nobel pel seu treball sobre l'efecte fotoelèctric. (La coma separa l'oració subordinada temporal avantposada, en la qual queda inclòs el 1915 com a complement circumstancial de temps de haver completat.)
(b) Després d'haver completat la teoria general de la relativitat, el 1921 Einstein va rebre el premi Nobel pel seu treball sobre l'efecte fotoelèctric. (Ara el 1921 queda exclòs de la subordinada temporal avantposada, i fa la funció de complement circumstancial senzill de l'oració principal que no cal separar amb coma. Seria incorrecte * Després d'haver completat la teoria general de la relativitat, el 1921, Einstein va rebre el premi Nobel pel seu treball sobre l'efecte fotoelèctric, on no sabríem si el 1921 és complement de l'oració principal o de la subordinada avantposada.)
Observem, però, que en tots aquests casos usem les comes perquè hi ha una pausa pertinent obligada per una estructura sintàctica ben definida, i que, havent-se aclarit aquesta estructura, queda resolta la possible ambigüitat. Però això no vol dir que sempre que hi haja una ambigüitat puguem recórrer a la coma per a resoldre-la:
L'elecció del rector tindrà conseqüències importants per a tot l'àmbit universitari. (L'elecció del rector és una expressió ambigua, que tant pot significar l'elecció que fem per a nomenar rector una persona com l'elecció que fa el rector de persones o sobre opcions diverses. Tanmateix, en ambdós casos del rector és un complement especificatiu, i no podem intentar desfer l'ambigüitat amb l'ús de les comes; és impossible, i a més no desfaria tampoc l'ambigüitat: * L'elecció, del rector, tindrà conseqüències ...)