Un dels valors normatius del futur és el d'obligació:
Honraràs pare i mare. No mataràs. No mentiràs.
Assumiràs la veu d’un poble.
Ara demanaràs disculpes al teu germà i fareu les paus.
Per tant, el futur pot usar-se amb aquest valor també en textos legals, alternant amb el present o amb la perífrasi d'obligació:
L'Estat protegirà / ha de protegir / protegeix la llibertat i els drets de les persones i garantirà / garanteix / ha de garantir l'accés de tothom als serveis essencials ajudant els més necessitats.
Tanmateix, cal donar preferència al futur quan prevalga més el sentit temporal que el d'obligació, i evitar l'ús d'altres formes quan el sentit de futur siga evident:
Es constituirà una comissió avaluadora, amb la finalitat de baremar les sol·licituds presentades, que estarà composta per les següents persones: (Millor que: S'ha de constituir una comissió avaluadora ... que ha d'estar composta ...)
La llei entrarà (* ha d’entrar / * haurà d’entrar / * entra) en vigor l’endemà de ser publicada.