L’indefinit hom té un caràcter estrictament pronominal. S’usa com a subjecte quan es vol significar que l’acció expressada pel verb és realitzada per una o més persones sense dir quines:
Abans, hom creia que la Terra era plana.
Hom diu que la dimissió del president és imminent.
També s’usa, sovint precedit de la forma un, per a designar una persona qualsevol, a vegades la mateixa que parla:
A vegades, se’ns presenten situacions en què un hom no sap què fer.
Quan un hom es troba malament, no té ganes de fer res.