S’escriu amb majúscula quan es tracta d’un nom propi que fa referència a un territori unit per un marc institucional, juntament amb tots els substantius i adjectius que el componen:
És un territori que pertanyia al Sacre Imperi Romanogermànic.
Igualment, considerarem noms propis dels estats corresponents l’Imperi Austrohongarés, l’Imperi Otomà, l’Imperi Romà d’Orient i l’Imperi Romà d’Occident:
L’Imperi Romà d’Occident i l’Imperi Romà d’Orient es van crear després de la mort de Teodosi.
L’Imperi Otomà va ser governat per la dinastia Osman.
S’escriu també amb majúscula quan s’usa com a nom propi de la institució individualitzada que es refereix a un context històric determinat, però els adjectius concretitzadors que l’acompanyen i no formen part del nom propi van en minúscula:
La invasió dels bàrbars va provocar la caiguda de l’Imperi romà.
Napoleó va estendre els ideals de l’Imperi per tot Europa.
El Segon Imperi francés fa referència a una etapa històrica de França compresa entre 1852 i 1870. L’Imperi va ser proclamat pel llavors president de França Lluís Napoleó Bonaparte.
En canvi, la paraula imperi s’escriu amb minúscula quan es refereix a la influència política, econòmica i cultural que exerceix un estat sobre altres:
L’imperi americà exerceix una forta influència cultural.
Igualment, s’escriu en minúscula quan s’usa com a genèric i no es tracta del nom propi d’un estat: l’imperi alfonsí, l’imperi de Carles I, l’imperi carolingi, l’imperi inca, imperi napoleònic...
També va en minúscula en l’expressió imperi de la llei:
Tot ciutadà està sotmés a l’imperi de la llei.