S’escriuen amb majúscula les denominacions fixades dels impostos quan es refereixen a un impost concret establit legalment:
Els grups parlamentaris estan debatent les esmenes a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
L’Impost sobre el Valor Afegit és un impost indirecte que grava el consum.
S’escriu també amb majúscula el genèric que constitueix el nom propi abreujat de l’impost i que podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; per exemple, quan és introduït per l’article definit:
Les rendes del treball i de l’estalvi estan clarament determinades en la llei de l’Impost. (Es refereix a un impost concret: l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.)
Però s’escriu amb minúscula quan va acompanyat per un possessiu, un demostratiu o una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs, o quan va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom de l’impost (aquest impost, l’esmentat impost, l’impost que grava...), ja que en aquests casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:
Aquest impost va ser introduït en l’època de la Transició.
Igualment,el substantiu impost i els complements que eventualment l’acompanyen s’escriuen amb minúscula quan s’usen en un sentit genèric:
En quasi tots els països del món existeix l’impost sobre la renda, que grava els ingressos de les persones físiques, a més d’alguna forma d’impost sobre el patrimoni i d’impost sobre successions.
__________