És transitiu. El subjecte sol ser l’acte, l’actitud, etc., mentres que el complement directe és la persona indignada:
La manca d’interés d’aquell professor indignava els alumnes. (I no: * ... indignava als alumnes.)
També és pronominal:
Tània s’indigna fàcilment davant de qualsevol injustícia.
Per tant, pot construir-se com a participi en concordança amb un substantiu o un pronom:
La senyora, indignada, presentà una reclamació.