Omet navegació

indignar

És transitiu. El subjecte sol ser l'acte, l'actitud, etc., mentre que el complement directe és la persona indignada:

La manca d'interés d'aquell professor indignava els alumnes(I no: * ... indignava als alumnes.)

També és pronominal:

Tània s'indigna fàcilment davant de qualsevol injustícia.

Per tant, pot construir-se com a participi en concordança amb un substantiu o un pronom:

La senyora, indignada, presentà una reclamació.