En el significat habitual, és transitiu, però el complement directe és sempre una persona:
Cal informar el detingut sobre els seus drets.
Cal informar-lo sobre els seus drets.
També pot usar-se com a pronominal:
Abans de parlar, informa't bé.
Per tant, amb el significat d'‘emetre un informe’, la matèria no pot ser complement directe, ni subjecte de passiva, ni pot concordar amb el participi:
Els perits han informat favorablement sobre el projecte. (O bé: Els perits han emés un informe favorable sobre el projecte.)
* El projecte ha sigut informat favorablement. (Correcte: Sobre el projecte, s'ha informat favorablement.)
Informar només admet un complement directe de cosa quan significa ‘dotar de forma (alguna cosa), ser-ne el principi formatiu’:
Els principis que informen la nostra actuació són la justícia, la llibertat i l'equitat.