Omet navegació

instar

Amb el significat de ‘demanar amb insistència (a algú) que faça alguna cosa’, o ‘sol·licitar (a algú) que es complisca un precepte, una norma legal’, es transitiu, però el complement directe és la persona o institució instada, no la matèria per la qual s'insta; aquesta matèria s'introdueix per mitjà de les preposicions aper a:

Instem el Govern a prendre mesures contra la crisi / ... perquè prenga ... (I no: * Instem al Govern que prenga ... Podria ser correcte Instem el Govern que prenga mesures contra la crisi, si considerem que ... que prenga mesures contra la crisi no és el complement directe, sinó el resultat de la caiguda de la preposició a davant de la conjunció que.)

La societat insta les institucions a l'adopció de mesures de seguretat. (I no: * La societat insta a les institucions l'adopció de mesures de seguretat ...)

Compareu amb requerir.