Omet navegació

Institucions i organismes

Criteris generals

S’escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius que formen part del nom propi d’un organisme o institució, incloent-hi el genèric quan forma part de la denominació convencional fixada:

El president de la Generalitat va inaugurar aquesta exposició.
La Conselleria d’Indústria i la Universitat Politècnica han firmat un conveni de col·laboració.
La Diputació d’Alacant ha publicat les ajudes per a potenciar el turisme rural.
La Institució Valenciana d’Estudis Avançats ha donat a conéixer el seu programa d’actuacions.
L’Ajuntament d’Elx ha decidit fer la circumval·lació que tenia projectada.

S’escriu també amb majúscula el genèric que constitueix un nom propi abreujat, i que podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; concretament quan és introduït per l’article definit:

La Universitat de València és una institució destinada a l’ensenyament universitari. [...] La Universitat té autonomia administrativa, i es regeix per mitjà dels seus propis òrgans de direcció.

Però el genèric s’escriu amb minúscula quan va acompanyat per un possessiu, un demostratiu o una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs, o quan va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi (el nostre ajuntament, aquesta diputació, la conselleria esmentada, l’administració competent...), ja que en aquests casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:

El nostre ajuntament necessita augmentar el pressupost en parcs i jardins.
Recentment, aquesta conselleria ha assumit les competències en desenvolupament local.
En aquest cas, l’administració competent ha de tindre en compte els resultats de l’enquesta.

Hi ha, però, alguns casos especials (Acadèmia Valenciana de la Llengua, Comunitat Valenciana...), en què també convé mantenir amb majúscula el genèric quan va acompanyat per un possessiu, un demostratiu o una altra expressió que serveix per a referir-se a aquesta institució concreta de la qual parlem (la nostra Acadèmia, aquesta Acadèmia, l’esmentada Acadèmia, la nostra Comunitat...), ja que en aquests casos es considera que és un nom propi per la seua capacitat designativa d’una institució única, i funciona exactament com ho faria un nom propi de persona, per exemple:

Els estudis realitzats per la nostra Acadèmia seran publicats en una edició de luxe. (En majúscula, tal com passaria amb un nom propi de persona: La nostra Josepa ha vist finalment reconeguda la seua extraordinària labor professional.)
La nostra Comunitat [Valenciana] es constitueix el 1982 com una comunitat autònoma d’Espanya, després d’haver accedit a l’autogovern el 1978.

S’escriuen amb minúscula els substantius i les locucions nominals que no formen part d’un nom propi, sinó que s’usen en sentit genèric com a noms comuns, tant si s’usen en singular com en plural, o quan es tracta d’un genèric en plural comú seguit de la part específica dels noms:

La universitat és una institució autònoma.
Pròximament s’estudiaran les competències de cada diputació.
Tots els ajuntaments de la comarca treballen per a crear una mancomunitat.
Les conselleries d’Indústria i Sanitat col·laboraran estretament en el projecte.

També s’escriuen amb minúscula les denominacions genèriques correferents que no constitueixen un nom propi:

Alguns membres de la corporació municipal s’han oposat al projecte.

Alguns substantius genèrics que es refereixen a noms d’organismes o institucions (ajuntament, ministeri, universitat, conselleria, teatre, museu, hospital...) poden designar també l’edifici on es troba la institució, significat reflectit en els diccionaris. Quan el referent és el mateix edifici, i no la institució, aquests genèrics es poden escriure amb minúscula:

L’ajuntament de València té també un gran valor arquitectònic.
M’agrada anar a estudiar a la biblioteca de Ciències.
La traviata es va estrenar al teatre La Fenice de Venècia.
Al museu del Prado es poden visitar sovint exposicions molt interessants.

En alguns casos, podem optar per la minúscula quan usem el genèric aïllat, o bé per la majúscula, fent un ús metonímic del nom de la institució, sobretot quan utilitzem el nom complet o semicomplet:

Des del nucli antic, es pot anar passejant fins a la facultat.
Han obert un nou bar al costat de la conselleria.
El bar de la Facultat de Filologia sempre es troba molt freqüentat.
La conferència tindrà lloc a la sala de reunions de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.

Tanmateix, hi ha casos en què els genèrics no tenen en absolut el significat de lloc, o bé que es troben completament integrats en el nom de la institució; en aquests casos, pot usar-se el mateix nom de l’organisme (amb majúscula), complet o abreujat, per a designar el lloc on es troba, amb valor metonímic:

Té el despatx al costat de la Direcció General [de Personal]. [La Direcció General (de Personal) fa referència en aquest cas al ‘lloc on es troba la Direcció General’ de Personal; per tant, es tracta d’un ús metonímic del nom de l’organisme com a nom de lloc, i per això conserva la majúscula.]
Volem anar a l’Acadèmia [Valenciana de la Llengua], perquè ens han dit que el lloc on es troba és molt interessant.
S’ha convocat una reunió a les 12.00 h a la Fundació [de la Comunitat Valenciana Jaume II el Just].
Va cantar al Gran Teatre del Liceu.

Vegeu també: