Internet és la denominació que rep la xarxa informàtica mundial formada per la connexió directa entre ordinadors.
A més de la seua funció denominadora amb un referent únic, el seu caràcter de nom propi es manifesta per mitjà d’altres característiques. Per exemple, no té flexió de nombre, no pot fer la funció d’atribut en oracions copulatives adscriptives o de caracterització, i no admet especificadors ni complements especificatius; fins i tot, i a diferència dels noms comuns, es contextualitza habitualment sense article en qualsevol funció sintàctica, com molts noms propis prototípics (no n’és una excepció l’aparició de l’article en casos en què ens referim a un aspecte parcial o relacionat, com la Internet de les coses, tal com succeeix amb altres noms propis; p. ex.: l'Egipte antic, la València medieval, la Barcelona modernista, l’Europa de l’Est...).
Per tot això, és preferible escriure aquest mot amb majúscula en tots els casos:
M’agrada molt Internet, no sols per les possibilitats que té com a eina de comunicació i d’oci, sinó perquè ens permet accedir a tota mena d’informació cultural i científica.
Tinc Internet a casa des de fa quasi vint anys.
M’han dit que demà no funcionarà Internet.
Quan ella se’n va de viatge, ens comuniquem per Internet.