El fonema velar oclusiu sord /k/ es pot representar per mitjà de les grafies c, q, qu, g i k, segons les normes següents:
1. Davant de vocal
a) Es representa amb c davant de a, o, u: casa, vaca; Alcoi, colom; curt, peculiar.
b) Es representa amb qu davant de les vocals e, i: enquesta, paquet, querella; enquitranar, màquina, quimera.
2. Davant de diftong
a) S’escriu q davant de la vocal u quan aquesta forma diftong amb la vocal que la segueix: conseqüència, obliqüitat, quadre, quotidià.
b) S’escriu c davant de la vocal u quan aquesta no forma diftong amb la vocal següent: conspícua, cua, evacuar, innòcua.
3. Davant de consonant
a) S’escriu c davant d’una altra c o davant de t, s i z: accés, acció; actriu, cactus; dacsa, sacseig; èczema.
b) S’escriu g davant d’una altra g o davant de les grafies d, m i n: burggravi, suggerir; amígdala, maragda; fragmentar, magma; magnitud, sagnar.
EXCEPCIONS: S’escriuen amb c mots com anècdota, aràcnid, dracma, estricnina, francmaçó, llocnouí, picnic i tècnic.
4. A fi de mot
a) En paraules agudes en què el fonema /k/ està precedit de vocal, s’escriu c: afalac, batec, pessic, caduc.
EXCEPCIONS: S’escriuen amb g algunes paraules agudes com ara buldog, estrateg, gag, grog (beguda), mag, mucílag, nurag, reg, tuareg i zig-zag; i les paraules amb la terminació culta -gog: demagog, pedagog.
b) En paraules agudes en què el fonema /k/ està precedit d’una altra consonant o en les planes quan va precedit de vocal, s’escriu g o c segons la grafia que presenten els derivats:
fang < fangar
llarg < allargar
pelasg < pelasga
sang < sangonós
cartílag < cartilaginós
càstig < castigar
nàufrag < naufragar
pròdig < prodigar
Però:
arc < arcada
blanc < blancor
calc < calcar
porc < porcatera
estómac < estomacal
fàrmac < farmacologia
líric < lírica
pràctic < practicar
EXCEPCIONS: S’escriuen amb c final:
Alguns mots plans com ara ànec (però aneguet), aràbic (però aràbiga), bròfec (però brofegar), càrrec (però càrrega), càvec (però cavegada), espàrrec (però esparreguera), fàstic (però fastigós), feréstec (però feréstega), llòbrec (però llòbrega), mànec (però mànega), préssec (però presseguer), rònec (però rònega), ròssec (però rossegar).
La primera persona del present d’indicatiu de molts verbs: bec (però bega, beguí, beguera); dec (però dega, deguí, deguera); dic (però diga, diguí, diguera); trac (però traga, traguí, traguera).
La grafia k
Només s’utilitza per a representar certs mots provinents d’altres llengües o en derivats de noms propis: kafkià, kàiser, kantisme, kurd.