Omet navegació

La síl·laba

Conceptes generals

S’anomena síl·laba el conjunt de sons produït en una sola emissió fònica. La síl·laba es constitueix al voltant d’un nucli, que està format sempre per una vocal, de manera que aquesta és l’element imprescindible perquè hi haja síl·laba.

Segons el nombre de síl·labes, les paraules es classifiquen en monosíl·labes, si només tenen una síl·laba (cas, vent), i polisíl·labes, si en tenen més d’una. Al seu torn, les paraules polisíl·labes poden ser bisíl·labes, si tenen dos síl·labes (pin-zell, ro-ba); trisíl·labes, si en tenen tres (hos-pi-tal, lli-bre-ter), i tetrasíl·labes, si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, ve-lo-ci-tat).

En les paraules polisíl·labes hi ha una síl·laba que es pronuncia amb més força que les altres, que rep el nom de tònica, mentre que les altres s’anomenen àtones. Així, en la paraula ca-mi-sa, la síl·laba tònica és -mi-, i les àtones, ca- i -sa.

Els mots polisíl·labs, segons la posició que hi ocupa la síl·laba tònica, es classifiquen en aguts, quan la síl·laba tònica és l’última (ar-ròs, pa-per); plans, quan la síl·laba tònica és la penúltima (ci-re-ra, re-tau-le), i esdrúixols, quan la síl·laba tònica és l’antepenúltima (èx-ta-si, -mi-a).

La separació sil·làbica

La separació sil·làbica de les paraules, necessària a efectes prosòdics i ortogràfics, segueix les normes següents:

a) S’han de separar els dígrafs o lletres compostes següents:

rr car-rer tl vet-la
ss pas-sar tll rot-llo
sc es-ce-na tm set-manal
l·l vil-la tn cot-na
tj jut-jat tz set-ze
tg fet-ge mm im-mers
tx pit-xer nn in-nocent

b) No s’han de separar mai els dígrafs o lletres compostes següents:

gu an-ti-gui-tat ny pe-nya
qu pi-quet ig ba-teig
ll pe-lle-ter

c) S’han de separar els elements que integren una paraula composta:

ad-herir i no a-dherir
ben-estar » be-nestar
des-encolar » de-sencolar
en-aiguar » e-naiguar
in-expert » i-nexpert
mil-homes » mi-lhomes
vos-altres » vo-saltres

d) No s’ha de deixar cap lletra sola a final o a començament de ratlla:

d’a-legria i no d’-alegria
l’à-nec » l’-ànec
apren-dre » a-prendre
histò-ria » històri-a


Vegeu també: