L’ARTICLE DEFINIT
1. Concepte i funció
L’article definit és una categoria gramatical que exercix principalment la funció de determinar un nom ja conegut. Formalment, precedix el nom i concorda en gènere i en nombre amb el substantiu del qual depén.
2. Morfologia
L’article definit presenta una variació de gènere i nombre: en singular, hi ha les formes el per al masculí i la per al femení, i en plural, els per al masculí i les per al femení.
3. Apostrofació
Com a regla general, els articles determinats el i la es reduïxen a l’ quan la paraula que els seguix comença per vocal o h: l’avi, l’egua, l’invent, l’orgue, l’ull, l’hivern.
Esta regla general d’apostrofació de l’article presenta les següents excepcions:
a) Davant d’un mot femení començat amb i o u àtones (precedides o no de h) es manté la forma plena de l’article la: la idea, la il·lusió, la hipòtesi, la història; la unitat, la universitat, la humitat, la humorada.
b) Quan el mot següent comença amb una i o una u no vocàliques es manté també la forma plena de l’article, tant en masculí com en femení: el iaio, el ioga, el iogurt, el hiatus, el hioide, el uigur, el uombat; la iarda, la ionosfera, la hialita, la hiena. Excepció: l’ió.
c) Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira i host, s’usa la forma plena la: la una, la ira, la host.
d) No s’apostrofa tampoc l’article la quan la paraula que precedix comença amb el prefix a- amb valor negatiu, si pot originar confusió per homofonia: la anormalitat, la asexualitat, la asimetria, la asincronia.
e) Davant del nom de les lletres, no s’apostrofa mai: la a, la ene, la hac, la ele.
REMARCA: Davant de les xifres romanes i aràbigues, l’article adopta les formes apostrofades si quan s’escriuen amb caràcters alfabètics s’apostrofen: l’1 de gener (= l’u de gener); l’XI (= l’onze); d’1.000.000 a 2.000.000 (= d’un milió a dos milions).
f) Davant de paraules començades amb s seguida de consonant, l’article masculí el adopta la forma reduïda l seguida d’un apòstrof, mentres que l’article femení la i la preposició de mantenen sempre la forma plena sense apostrofar: l’snack, l’stradivarius, la Scala de Milà, una novel·la de Stendhal.
4. Contracció
Els articles determinats el i els es contrauen amb les preposicions a, de i per. Les contraccions resultants són al, als; del, dels; pel,pels:
Conta-ho al pare.
Escriu als amics.
El llibre del germà.
La casa dels pares.
Vingué pel carrer de la dreta.
Va pels camins.
En canvi, en el cas que l’article determinat s’haja d’apostrofar, no es fa la contracció:
Telefona a l’advocada.
Baixa de l’avió.
Circula per l’altre carrer.
5. Remarques sintàctiques
Se suprimix l’article en els casos següents:
a) Davant del nom dels dies de la setmana, quan es fa referència al dia al·ludit immediatament anterior o posterior respecte al moment en què s’enuncia:
Diumenge anàrem al camp.
Xavier vindrà dijous.
b) Davant dels infinitius amb valor verbal:
Beure alcohol no et resoldrà els problemes.
Conéixer esta persona ha sigut un factor decisiu.
EXCEPCIONS: Hi ha molts infinitius substantivats que, com a tals, admeten l’ús de l’article: el berenar, el beure, el deure, el dinar, el dir, el dormir, l’entendre, l’esdevindre, l’esmorzar, l’haver, el menjar, el parlar, el poder, el riure, el saber, el ser, el somriure, el sopar, el viure i el voler.
c) Davant de la conjunció que:
Que anem a sopar no vol dir res.
Que em digues estes coses em fa il·lusió.
Però l’article és correcte davant del relatiu que quan s’usa en oracions substantives de relatiu neutres o en adjectives amb elisió del substantiu:
No sap el que diu.
Porta’m el llibre que hi ha damunt de la taula i el (llibre)que es troba damunt del llit.
Aniràs en el tren de les quatre o en el (tren) que ix a les set?
L’ARTICLE INDEFINIT
1. Concepte i funció
L’article indefinit és una categoria gramatical que exercix principalment la funció de determinar un nom que encara no coneixem i que es presenta per primera vegada en el discurs. Formalment, precedix el nom i concorda en gènere i en nombre amb el substantiu del qual depén.
2. Morfologia
L’article indefinit presenta una variació de gènere i nombre: en singular, hi ha les formes un per al masculí i una per al femení, i en plural, uns per al masculí i unes per al femení.