Hi ha noms propis que, usats en la seua funció denominadora, apareixen normalment sense article: València, França, Maria, Llopis, Joan Vicent, Antoni Llopis i Soler, Internet, Costa Rica...
A diferència dels noms comuns i d’altres tipus de noms propis, aquests tipus de noms propis apareixen contextualitzats habitualment sense determinant, per exemple en posició de subjecte inicial:
Espanya ha signat un tractat de cooperació amb França sobre l’accés a les noves tecnologies en àrees rurals.
Sembla que Internet no funciona aquest matí.
Pere acabarà el treball demà.
Aquests noms propis poden aparéixer ocasionalment amb article quan ens referim a un aspecte parcial de la totalitat designada pel nom propi o relacionat amb aquesta: l'Egipte antic (o l'antic Egipte), la València medieval, la Barcelona modernista, l’Europa de l’Est, la Internet de les coses...
En certs parlars és possible acompanyar els noms propis de persona amb l’anomenat article personal: en/el Pere, la/na Joana... En el llenguatge administratiu, l’ús de les formes en, na queda limitat a personatges històrics i als topònims i, en tot cas, s’escriuen amb minúscula: Canet d’en Berenguer, el carrer de na Jordana, el rei en Jaume...
En canvi, altres noms propis requereixen habitualment la presència d’un article contextual per a poder ser inserits en una frase: el Cabanyal, l'Alcúdia, el Marroc, l’Índia, els Pirineus, els Estats Units, les Useres, el Miquelet, l'Almodí, el Cerimoniós, l'Encobert, el Renaixement, els Dioscurs, les Plèiades... En els topònims que porten article, l’ús d’aquest article és obligatori (tenint en compte, però, que hi ha alguns noms de països en què hi ha vacil·lació: Argentina / l’Argentina). L'article inicial dels dits topònims s'escriu amb minúscula per la seua capacitat de contraure's amb les preposicions.
Aniré demà al mercat del Cabanyal a comprar peix.
L’Aneto és el pic més alt dels Pirineus.
Farem una excursió pels Ports el cap de setmana.
Aquest estiu anirem de vacances als Estats Units.
Aquest article contextual és habitual quan el nom propi va acompanyat d’un genèric, tant si aquest pertany al nom propi (la Conselleria d'Economia, les Corts Valencianes, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Vall d'Albaida, la Vila Joiosa, la Costa Blanca, la Revolució Francesa, l’Orfeó Valencià... ) com si no hi pertany (el pont Nou, la serra Grossa, el riu Túria, les torres de Quart, el riu d'Albaida, l'església de Sant Joan, el carrer de Colom, la catedral de Lleida, l'església de Sant Vicent, el monestir de Santa Maria de la Valldigna, les portes dels Serrans, el carrer del Mar, la serra de la Calderona, l’església de l'Assumpció....).
Hi ha casos, però, en què l'article pertany al nom propi; es tracta generalment de noms d'establiments comercials, de marques, de publicacions, de grups artístics o similars: Les Paelles, La Maquinista Valenciana, El Temps, Els Pavesos, Els Joglars, El Tricicle, Els Comediants, La Fura dels Baus... En aquests casos, l’article s’escriu amb majúscula i no es contrau amb les preposicions:
El director d’El Temps ha fet una entrevista al president de les Corts.
Va enviar una carta a Els Comediants.
L’obra va ser representada per Els Joglars.
Aquests noms propis amb article intern es caracteritzen perquè, quan van precedits d’un genèric, aquest s’uneix a l’article sense preposició:
He escrit un article per a la revista El Temps.
Soparem al bar El Musical.
Va ser el director del grup teatral Els Joglars.
Està internada a l’hospital La Fe.
Aquesta estructura també es dona en noms propis procedents d’altres llengües, encara que tinguen un article formalment idèntic al valencià: El Corte Inglés, el teatre La Fenice, o bé els grups Les Arts Florissants, L’Arpeggiata i La Venexiana.
També s’escriu amb majúscula l'article que acompanya un nom propi en una altra llengua quan la forma de l’article no coincideix amb el valencià, o pertany a una modalitat no estàndard: Lo Gaiter del Llobregat, Lo Trobador del Túria, Lo Spagnoletto, I Musici, The Sixteen, Los Bravos, Le Havre, Los Angeles, O Grove, A Guarda, Le Mans, Las Vegas, Los Montesinos, la font de Los Cloticos, la serra de Los Filabres, la serra de Las Estancias.
Igualment, s’escriuen amb majúscula, tot i que la seua forma coincidisca amb el valencià, els articles dels noms de municipis, ciutats, comarques o països de topònims no adaptats quan l’article pertany a la forma original i està integrat en la part específica o pròpia del topònim: El Toboso, La Paz, El Toro, El Salvador, la comarca de La Alcarria, el municipi de Les Loges, la població de La Spezia, la província de L’Aquila.
En canvi, s’escriuen amb minúscula, i s’apostrofen o es contrauen quan corresponga, els articles dels topònims adaptats (exotopònims: els Estats Units, l’Havana, el Caire, la serralada del Caucas, els Camps Elisis...), i aquells que no estan integrats en la part pròpia del nom propi i morfològicament són iguals que en valencià —el i la—, siga perquè coincideixen amb la llengua d’origen o perquè en valencià s’ha generat un article propi contextualitzador: el Tajo, el Duero, el delta de l’Orinoco, l’altiplà del Dnièper, l’arxipèlag de les Seychelles, la depressió del Kara, la serra de la Peña, el massís del Moncayo, el pic del Puy de Dôme, la plana del Po, la Scala o teatre Alla Scala (nom original: Teatro alla Scala), la Schola Cantorum Basiliensis...