1. Funció i classificació

La conjunció és la categoria gramatical que enllaça oracions o bé membres o elements d’una mateixa oració. Segons el tipus de relació que estableixen entre els termes enllaçats, les conjuncions es classifiquen en coordinants i subordinants.

2. Conjuncions coordinants

Aquestes conjuncions relacionen oracions independents o termes independents dins de la mateixa oració. Segons les funcions que exerceixen, es classifiquen en els grups que s’indiquen tot seguit.

2.1. Copulatives

Fonamentalment expressen una relació de mera addició entre els elements coordinants. Les conjuncions copulatives són i (per a les oracions afirmatives) i ni (per a les oracions negatives).

Marc llig i Carme escriu.
No puc anar-hi aquesta setmana ni tampoc l’altra.

La conjunció i es manté inalterable encara que precedisca una paraula començada per la vocal i:

Carme i Isabel són amigues meues.
És una persona inactiva i ineficaç.

També es fa servir per a unir els dos cognoms:

Marta Espuig i Carbonell
Octavi Borja i Adrià

2.2. Distributives

Indiquen alternança dels termes enllaçats. Les conjuncions distributives són: adés…adés, adés…ara, ara…ara, mig…mig, ni…ni, o…o, sia…sia, siga…siga.

Els xiquets adés ploren adés riuen.
Els escolars adés treballen ara juguen.
Ara entre ara isc.
Sempre diu les coses mig rient mig plorant.
No han vingut ni Empar ni Ricard.
O em dones els llibres, o me’n vaig.
Siga matí siga vesprada, passa les hores menjant.

2.3. Disjuntives

Expressen una alternança o contraposició entre els elements que enllacen. Les principals conjuncions disjuntives són o i o bé.

Compra pomes o taronges.
Posa’t la camisa blava o bé la blanca.

La conjunció o també es manté inalterable encara que precedisca una paraula començada per o.

Al sopar, no sé si vindran deu o onze persones.
Lluïsa no sé si és odontòloga o oftalmòloga.

2.4. Adversatives

Expressen oposició o contrarietat entre els elements que enllacen. Pertanyen a aquesta classe les conjuncions i les locucions conjuntives següents: així i tot, això no obstant, no obstant això, altrament, amb tot, mentre que, però, sinó, sinó que, tanmateix.

Son pare li ho va advertir, i així i tot se n’anà amb la moto.

Tots hem patit molt, això no obstant anem remuntant l’adversitat.

Li va tocar la grossa de Nadal, altrament no hauria fet el viatge.

Té molts problemes; amb tot, els resoldrà prompte.

Joana treballa moltes hores, mentre que tu treballes poc.

Estudia molt, però no aprova cap examen.

No és que no vulga fer-ho, sinó que he d’anar-me’n.

No va estudiar gens i, tanmateix, ha aprovat l’oposició.

2.5. Consecutives

Expressen una conseqüència, una deducció, allò que s’infereix del que s’ha dit en la frase anterior. Dins d’aquest grup, tenim la conjunció doncs i la locució conjuntiva de manera que entre d’altres:

No vols vindre amb mi? Doncs ja en parlarem.
Sabem ja la veritat, de manera que no ens digues més mentides.

2.6. Continuatives

Indiquen continuïtat, successió entre les oracions o termes enllaçats; també poden expressar acumulació o suma. Les conjuncions i locucions conjuntives més importants són: així mateix, doncs, ni tan sols.

A banda del que hem dit hi ha, així mateix, altres consideracions.
Doncs sí: ara et contaré el que em va passar.
Entrà i ni tan sols ens saludà.

3. Conjuncions subordinants

Aquestes conjuncions enllacen les oracions que depenen significativament d’altres amb les oracions de les quals depenen. Hi ha les següents classes de conjuncions subordinants:

3.1. Completiva

Únicament hi ha la conjunció que. Aquesta conjunció també s’anomena copulativa, perquè simplement enllaça oracions que exerceixen la funció sintàctica de complement i, per extensió, les que fan de subjecte i de predicat nominal.

No és bo que menges aquestes coses.
Crec que demà tinc una reunió.

3.2. Temporals

Introdueixen oracions temporals. Dins d’aquest grup s’inclouen les següents conjuncions i locucions conjuntives: abans que, així que, a penes, d’ençà que, de seguida que, després que, des que, fins que, mentre, quan, sempre que, tan prompte com, tot seguit que.

Compra les entrades abans que tanquen la taquilla.
Així que acabes, ens menjarem el pastís.
A penes li diuen alguna cosa, es posa a plorar.
D’ençà que l’anterior president va dimitir, ja no es produeix tant.
De seguida que arribe el iaio, dóna-li el regal.
Veniu a casa després que acabeu la classe.
Des que tingué el xiquet no té ganes d’eixir.
No aniré al camp fins que no passe l’hivern.
Mentre tu prepares el dinar, jo planxaré la roba.
Quan tu vindràs, me n’aniré jo.
Sempre que fa sol ix a passejar.
Tam prompte com arribarà, soparem.
Tot seguit que el capità va donar l’ordre, va començar l’atac.

3.3. Causals

Indiquen relacions de causa entre dues o més proposicions. Les conjuncions i locucions conjuntives més importants són: atés que, com que, ja que, per tal com, perquè, puix.

Atés que el president no podia anar-hi, van suspendre la reunió.
Com que no hi havia ningú a casa, he eixit a passejar.
Ja que ho has suspés tot, no aniràs de viatge.
He acceptat la invitació per tal com no m’hi podia negar.
No ha eixit perquè plovia.
Puix que estic sol, llegiré en veu alta.

3.4. Finals

Exerceixen la funció d’indicar que el període que regeixen es troba subordinat a un altre període, i d’atorgar al període dependent una significació de finalitat respecte al període completat per la frase regida. Dins d’aquest grup s’inclouen les conjuncions i locucions conjuntives següents: a fi que, perquè, per tal que, que.

No li ho direm mai, a fi que no es moleste.
He fet el dinar perquè te’l menges.
T’ho dic per tal que obres en conseqüència.
Veniu, que us diga el resultat.

3.5. Condicionals

Indiquen que la realització de l’acció que expressa el verb principal depén de l’oració subordinada que aquestes introdueixen. Pertanyen a aquesta classe les conjuncions i locucions conjuntives següents: en cas que, mentre, només que, posat que, sempre que, si, si de cas, sols que.

En cas que compre els segells, farem els enviaments.
Mentre no t’alces prompte, no arribaràs a temps.
Només que anem demà a la biblioteca, acabarem el treball.
Canviaré l’armari de lloc, posat que puga moure’l.
Sempre que em digues la veritat, et respectaré.
Si no aneu, no us donaran els diners.
Si de cas telefona, expliqueu-li com ho ha de fer.
Sols que estigueu mitja hora, es posaran contents.

3.6. Modals

Indiquen, amb l’oració subordinada que introdueixen, de quina manera es produeix l’acció del verb principal o la comparació respecte d’un fet expressat pel verb principal. Dins d’aquest grup s’hi inclouen les conjuncions següents: així com, com, com si, segons com, tant com.

Escriu així com parla.
Ho han fet com han pogut.
Diu les coses com si no l’importaren gens ni miqueta.
Segons com ho digues, ho interpretaran.
M’agrada escriure tant com llegir.

3.7. Concessives

Indiquen que l’acció expressada pel verb principal es realitza malgrat l’objecció o la dificultat que conté l’oració subordinada que aquestes conjuncions introdueixen. Pertanyen a aquest grup les conjuncions i locucions conjuntives següents: a pesar que, bé que, encara que, malgrat que, per bé que, per més que, si bé, tot i que.

A pesar que ho haja trencat, és un bon xiquet.
Vam arribar tard, bé que ells encara no hi havien arribat.
Encara que li ho contes, no s’ho creurà.
Malgrat que ho sap, no vol dir-ho.
Finalment es va comprar el vestit, per bé que no li agrada gens.
Per més que li ho digues, no et farà cas.
Encara m’agraden els contes, si bé no tant com abans.
Tot i que el problema era difícil, el vam resoldre.