En posició final de síl·laba i de mot, s’han d’utilitzar les grafies b i p d’acord amb les normes següents:
a) A principi de paraula s’escriuen amb b les síl·labes ab-, abs-, ob-, obs-, sub-, subs-:
absent, abstindre’s, obcecació, obstacle, subclasse, substantiu.
EXCEPCIONS: apnea, apte, aptitud, optar, opció, òptica, òptim, optometria i optrònica.
b) A principi de paraula s’escriu amb p la síl·laba cap-:
capblanc, capçal, capdavanter, cappont.
EXCEPCIONS: cabdal, cabdell i cabdill.
c) En posició medial s’escriu p davant de les grafies c, s, n i t: egipci, àpside, hipnòtic, repte; i b davant de d: cobdícia, hebdomadari, molibdé, rabdologia.
EXCEPCIONS: dissabte, dubte i sobte.
d) En paraules agudes en què el fonema /p/ està precedit de vocal, s’escriu normalment p: antílop, cep, galop, grup.
EXCEPCIONS: S’escriuen amb b els substantius adob, aljub, baobab, bínub, bob, bub-bub, cab (‘mena de carro’), carib, club, cob, cub, efeb, enceb, esnob, gàlib, íncub, nabab, pub, tub, videoclub, zub-zub.
e) En paraules agudes en què el fonema /p/ està precedit d’una altra consonant o en les planes quan va precedit de vocal, s’escriu b o p segons la grafia que presenten els derivats:
calb < calbesa
destorb < destorbar
àrab < arabesc
xenòfob < xenofòbia
Però:
camp < camperol
llamp < llampec
ametrop < ametropia
pòlip < poliper