Omet navegació

Les grafies b i p en posició final

En posició final de síl·laba i de mot, s’han d’utilitzar les grafies b i p d’acord amb les normes següents:

a) A principi de paraula s’escriuen amb b les síl·labes ab-, abs-, ob-, obs-, sub-, subs-:

absent, abstindre’s, obcecació, obstacle, subclasse, substantiu.

EXCEPCIONS: apnea, apte, aptitud, optar, opció, òptica, òptim, optometria i optrònica.

b) A principi de paraula s’escriu amb p la síl·laba cap-:

capblanc, capçal, capdavanter, cappont.

EXCEPCIONS: cabdal, cabdell i cabdill.

c) En posició medial s’escriu p davant de les grafies c, s, n i tegipci, àpside, hipnòtic, repte; i b davant de d: cobdícia, hebdomadari, molibdé, rabdologia.

EXCEPCIONS: dissabte, dubte i sobte.

d) En paraules agudes en què el fonema /p/ està precedit de vocal, s’escriu normalment pantílop, cep, galop, grup.

EXCEPCIONS: S’escriuen amb b els substantius adob, aljub, baobab, bínub, bob, bub-bub, ca(‘mena de carro’), carib, club, cob, cub, efeb, enceb, esnob, gàlib, íncub, nabab, pub, tub, videoclub, zub-zub.

e) En paraules agudes en què el fonema /p/ està precedit d’una altra consonant o en les planes quan va precedit de vocal, s’escriu b o p segons la grafia que presenten els derivats:

calb < calbesa
destorb < destorbar
àrab < arabesc
xenòfob < xenofòbia

Però:

camp < camperol
llamp < llampec
ametrop < ametropia
pòlip < poliper

Vegeu també: