A fi de síl·laba, s’utilitzen les grafies m, n o mp segons les normes següents:

1. S’escriu m:

a) Davant de b, p i m:

ambiciós, bomba, embastar, símbol; camperol, comprar, irrompre, omplir; commoure, emmidonar, immediat, immigrar.

EXCEPCIONS: S’escriuen amb n els compostos benmereixent, benparlat, benpensant, enmig, entornpeu, granment, hornblenda, lumpenproletariat i tanmateix.

b) Davant de f:

amfiteatre, àmfora, circumferència, nimfa, triomf.

EXCEPCIONS: La n es manté en els casos següents:

• Darrere del prefix con-: confecció, confederació, confiar, conformar.
• Darrere del prefix en-: enfaenat, enfocar, enfront, enfundar.
• Darrere del prefix in-: infant, infeliç, infidel, inflació.
• En els mots anfós, benfactor, benfer, fanfara, fanfàrria, fanfarró, gonfanó, semprenflor i unflar.

2. S’escriu n:

Davant de v:

convent, envestir, minvar, recanvi.

EXCEPCIONS: Els compostos com centumvir, circumval·lació, circumveí, circumvolució, duumvir, septemvir, tramvia i triumvir.

L’aplec mp es conserva per raons etimològiques en una sèrie de mots com ara assumpció, assumpte, atemptar, compte, exempció, irredempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, temps, temptar, transsumpte.

Cal no confondre els mots amb el grup mp amb els que no tenen aquest grup: s’escriuen amb n els mots conte (‘narració’), contar (‘narrar’), empenta o espenta (d’empényer o espentar), pensar...; i s’escriuen amb m comte (‘noble’), impremta, femta, empremta (‘senyal, petjada’), premsa, Samsó, somriure... Tenen el nexe mn els mots alumne, amnistia, columna, damnar, gimnàstica, omnipotent, solemne, somni...