Encara que l’ús de les preposicions per i per a poden arribar a tindre matisos molt subtils, en termes pràctics, respecte a les qüestions concretes que susciten dubtes quan es parla o quan s’escriu, cal tindre en compte que la preposició per, en general,
s’usa per a introduir complements que indiquen la causa o el mòbil d’una acció, carències o faltes d’alguna cosa o per a denotar accions futures que estan pendents de realitzar-se, tal com s’indica en la casuística següent:
Per voler dir-li-ho tan delicadament, l’altre no es va
sentir al·ludit.
L’han contractat per ser el millor en el seu camp.
Per no crear mal ambient, optà per callar.
El pitjor està per vindre.
Queden algunes places per cobrir.
En canvi, la preposició per a es fa servir amb complements que indiquen finalitat o destinació, en contextos com els que s’indiquen a continuació:
T’estaven buscant per a preguntar-te alguna cosa.
L’han contractada per a dirigir la investigació.
He vingut tan prompte com he pogut per a intentar
ajudar-te.
Ens han demanat que fem propostes per a superar la crisi de producció en què ens trobem.
Per a apagar el monitor, polse el botó situat en la part inferior dreta.
És un requisit necessari per a optar a la plaça.
Ha oblidat les pastilles per a dormir.
No guanya prou diners per a pagar el lloguer.