El signe d’exclamació s’escriu en frases imperatives i exclamatives, i després de les interjeccions:
Vés-te’n ara mateix!
Quin cotxe més bonic!
Auxili!
Oh! Quina sorpresa!
Pot utilitzar-se només al final de l’expressió, o al principi i al final quan l’oració és llarga i complexa o quan l’exclamació només afecta una part de l’oració:
La botiga estava plena de gent, ¡i jo m’estava marejant!
REMARQUES
1. No s’ha de posar punt darrere de l’exclamació; en canvi, sí que es poden posar una coma, un punt i coma o dos punts:
I, llavors, començà a cridar: Socors! Però no l’ajudà ningú.
I no:
I, llavors, començà a cridar: * Socors!. Però no l’ajudà ningú.
2. No s’ha de posar més d’una exclamació seguida:
T’he dit que no vull tornar a veure’t per ací!
I no:
* T’he dit que no vull tornar a veure’t per ací!!
3. Si una oració és alhora exclamativa i interrogativa, es poden fer servir els dos signes (i aleshores el signe d’interrogació es col·loca en primer lloc):
Però, què dieu?!