L’interrogant pot utilitzar-se exclusivament després de l’última paraula de les frases interrogatives directes, o a l’inici i al final quan la frase interrogativa és llarga i complexa i no comença amb cap partícula interrogativa, o quan la interrogació només afecta una part de l’oració:
Què vols?
¿Podrà entendre el lector l’estat d’ànim en què es trobava el nostre protagonista en aquell moment?
Li preguntaria d’on ve, però, realment, ¿vull saber-ho?
REMARQUES
1. No s’ha de posar punt darrere de l’interrogant; en canvi, sí que es poden posar una coma, un punt i coma o dos punts:
Estàs segur de la teua decisió? Jo no crec que això siga la solució més encertada.
I no:
* Estàs segur de la teua decisió?. Jo no crec que això siga la solució més encertada.
2. No s’ha de posar més d’un interrogant seguit:
Quantes persones has dit que vindran?
I no:
* Quantes persones has dit que vindran??
3. Si una oració és alhora interrogativa i exclamativa, es poden fer servir els dos signes (el signe d’interrogació és col·loca dins):
Però, què dieu?!