Omet navegació

Llei

S’escriu amb majúscula inicial la primera paraula que forma part de la denominació d’este tipus de disposicions normatives, tant si es tracta del mot llei com de la locució llei orgànica, i tant si se n’especifica el nom complet com si es fa de manera abreujada:

Pensen modificar la Llei de la funció pública.
Ha d’estudiar la Llei de procediment administratiu (per Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques).
Hem de fer una còpia de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i hòmens.

Per contra, el mot llei s’escriu amb minúscula si s’usa com a nom comú; concretament, quan s’utilitza en sentit genèric, o bé quan està determinat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una expressió que servix per a referir-se a una llei mencionada en el discurs, o quan apareix en plural o va acompanyat d’un adjectiu o un altre complement especificatiu que no és la denominació descriptiva amb què s’ha publicat:

S’ha redactat una llei orgànica per a regular la protecció de les dades de caràcter personal.
El text refós de la llei esmentada es va publicar al final de l’any.
Faran una llista amb les lleis publicades el primer semestre.
Hem de fer complir la llei que s’aprovà la setmana passada.

També s’escriu amb minúscula el substantiu llei precedit de l’article determinat quan no se’n fa menció amb la denominació completa i el referent és clar pel context, ja que en este cas l’article té un mer valor anafòric, equivalent a esta llei, la mencionada llei:

L’article 2 fa referència a l’àmbit d’aplicació de la llei.

Vegeu també: