Una oració passiva es caracteritza pel fet que el complement directe d’un verb transitiu de l'oració activa corresponent passa a ser el subjecte del mateix verb en passiva, mentre que el subjecte de l’oració activa, si en té, passa a complement agent de la passiva introduït per la preposició per, o en alguns casos de.
Oració activa: Arquitectes competents van construir aquest monument.
Oració passiva: Aquest monument va ser construït per arquitectes competents.
Oració activa: Tots els seus companys coneixien la qualitat humana de Sofia.
Oració passiva: La qualitat humana de Sofia era coneguda per/de tots els seus companys.
L’oració activa i la passiva corresponent no són sempre intercanviables, ja que en una oració passiva es posa el focus precisament en complement directe de l’activa, esdevingut subjecte. Per això, en certs casos sonaria estranya una oració activa, on la passiva és la solució més adequada:
(?) La solidesa de l’estructura mostra que arquitectes competents van construir aquest monument.
(?) La solidesa de l’estructura d’aquest monument, que sens dubte arquitectes competents van construir, li va permetre resistir el pas del temps.
La solidesa de l’estructura mostra que aquest monument va ser construït per arquitectes competents.
La solidesa de l’estructura d’aquest monument, que sens dubte va ser construït per arquitectes competents, li va permetre resistir el pas del temps.
Tanmateix, no tots els verbs transitius admeten la construcció passiva; en general, només l’admeten els verbs que reclamen un subjecte amb paper d'agent:
Joan colpejà la porta; la porta fou colpejada per Joan.
L’exercit va ocupar la ciutat; la ciutat va ser ocupada per l’exèrcit.
La tempesta ha destruït les collites; les collites han sigut destruïdes per la tempesta.
No són possibles, doncs:
* Un cotxe vermell és tingut per Josep.
* Molta gramàtica és sabuda per Marta.
I són difícilment acceptables oracions com:
(?) Aquesta malaltia va ser patida per molta gent.
(?) El llibre ha sigut deixat per mi damunt de la taula.
En aquest tipus de verbs, l’ús de la passiva és molt limitat, i es redueix a expressions més o menys estereotipades:
És ben sabut que la força de Coriolis determina el sentit de gir de les borrasques, diferent en l’hemisferi nord i en l’hemisferi sud.
Totes les opinions seran tingudes en compte.
També són possibles construccions pròximes a les passives amb alguns verbs que expressen estats psicològics o intel·lectuals, com admirar, conéixer, estimar, respectar... En aquests casos, si apareix, el complement agent pot ser introduït per la preposició per, o de en registres formals:
L’actriu era (molt) coneguda i respectada pel/del públic.
D'altra banda, l’acceptabilitat d’una oració depén del temps o l’aspecte de l’acció verbal; per exemple, una oració amb un verb d’aspecte puntual en passiva pot ser normal en passat (simple o perifràstic) o futur, però pot resultar estranya en present o imperfet:
El palau va ser construït per arquitectes competents. / El palau serà construït per arquitectes competents.
Però:
(?) El palau és construït per arquitectes competents. / (?) El palau era construït per arquitectes competents.
En canvi, sí que és possible la passiva en present o imperfet quan l’aspecte és imperfectiu, és a dir, quan l’acció es veu en el seu desenvolupament o duració:
Aquest tipus de maquinària no pot/podia ser manejada per personal inexpert.
El professor és/era estimat pels seus alumnes.
En els casos en què la passiva no és admissible, cal substituir-la per una altra construcció que permeta la tematització de l'element que faria de subjecte en la passiva, és a dir, el desplaçament d'aquest per a destacar-lo com a matèria sobre la qual es parla:
(?) L'Impost sobre la Renda és pagat per les persones segons els seus ingressos. (Molt millor: L'Impost sobre la Renda el paguen les persones segons els seus ingressos.)