La paraula mig (amb la seua flexió, mitja, mitjos, mitges) s’usa únicament per a designar la meitat d’un tot:
Ha vingut mig poble.
Són les tres i mitja.
La paraula medi (i medis) fa referència al conjunt de condicions ambientals on viu i es desenvolupa un organisme:
S’ha de preservar el medi ambient.
El medi en què es va criar no era el més adequat per a un xiquet.
Per la seua banda, la paraula mitjà (i mitjans) pot exercir la funció de substantiu i, en aquest cas, es refereix a tot allò que aprofita per a dur a terme una activitat o per a aconseguir un objectiu; així mateix, pot formar part de la locució per mitjà de, que té el significat de ‘servint-se de’:
La notícia ha aparegut en tots els mitjans de comunicació del país.
Els seus mitjans econòmics són ben escassos.
La pensió de viudetat constitueix l’únic mitjà de vida de què disposa.
Ha aconseguit el treball per mitjà de l’alcalde.
I també pot funcionar com a adjectiu (amb la flexió completa, mitjana, mitjans, mitjanes) quan es diu d’una cosa o d’una persona situada entre els dos extrems d’una cosa o entre dues altres coses o persones:
Cal trobar una solució a curt o a mitjà termini.
El ciutadà mitjà està a favor de la llei.
Hem de buscar un terme mitjà.
A vosté li vindrà bé la talla mitjana.
Finalment, el mot mediana fa referència a una mesura de la tendència central d’un conjunt de dades:
La mediana és la dada situada en el centre d’un conjunt de dades o d’observacions estadístiques ordenades de menor a major, de manera que té el mateix nombre de dades per sobre i per sota.