S’escriu amb majúscula quan forma part del nom propi d’un organisme, juntament amb la resta de substantius i adjectius que l’integren:
Ha sol·licitat el permís al Ministeri d’Assumptes Exteriors.
El Ministeri Fiscal és un òrgan unipersonal.
S’escriu també amb majúscula quan s’usa com a nom propi abreujat de la institució, i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; concretament, quan és introduït per l’article definit:
El Ministeri té diverses subsecretaries i direccions generals. (Es referix a un ministeri concret; expressió abreujada en lloc de, per exemple, Ministeri d’Indústria.)
Però este substantiu s’escriu amb minúscula quan està determinat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una expressió que servix per a referir-se a este element mencionat en el discurs, o quan apareix en plural o va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de l’organisme (el nostre ministeri, este ministeri, l’esmentat ministeri, el ministeri competent...), ja que en estos casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:
Este ministeri té quatre direccions generals.
Cada ministeri comprén un o diversos sectors funcionalment homogenis d’activitat administrativa.
Els ministeris de Justícia i d’Interior mantenen punts de vista diferents sobre el tema.
D’això s’encarregarà el ministeri competent en matèria universitària.
Finalment, s’escriu amb minúscula quan fa referència a la duració o a les funcions del càrrec d’un ministre:
El seu ministeri va ser molt llarg i productiu.
Vegeu també:
- Institucions i organismes (criteris generals)
- Institucions i organismes públics (criteris de traducció)