Omet navegació

Ministeri

S’escriu amb majúscula quan forma part del nom propi d’un organisme:

Ha sol·licitat el permís al Ministeri d’Assumptes Exteriors.
El Ministeri Fiscal és un òrgan unipersonal.

S’escriu també amb majúscula quan s’usa com a nom propi abreujat de la institució, i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; concretament, quan és introduït per l’article definit:

El Ministeri té diverses sotssecretaries i direccions generals. (Es refereix a un ministeri concret; expressió abreujada en lloc de, per exemple, Ministeri d’Indústria.)

Però s’escriu amb minúscula quan va acompanyat per un possessiu, un demostratiu o una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs, o quan va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi de l’organisme (el nostre ministeri, aquest ministeri, l’esmentat ministeri, el ministeri competent...), ja que en aquests casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:

Aquest ministeri té quatre direccions generals.
D’això s’encarregarà el ministeri competent en matèria universitària.

Igualment, s’escriu amb minúscula quan s’utilitza com a substantiu comptable en sentit genèric, tant si s’usa en singular com en plural, o bé quan es tracta d’un genèric en plural seguit de la part específica dels noms:

Cada ministeri comprén un o diversos sectors funcionalment homogenis d’activitat administrativa.
Els ministeris de Justícia i d’Interior mantenen punts de vista diferents sobre el tema.

També es pot escriure amb minúscula quan el genèric es refereix a l’edifici, i no a l’organisme pròpiament dit:

Des del museu fins al ministeri es pot anar passejant.

Finalment, s’escriu amb minúscula quan fa referència a la duració o a les funcions del càrrec d’un ministre:

El seu ministeri va ser molt llarg i productiu.

Vegeu també: