S’escriu amb majúscula quan es tracta del nom propi de la institució monàrquica, tractada de manera individualitzada; però si l’acompanya un adjectiu concretitzador este ha d’anar amb minúscula:
Durant els segles XVII i XVIII, la Monarquia d’Espanya va adquirir una dimensió planetària amb la incorporació de territoris i regnes en diferents continents.
Va fer un estudi sobre la Monarquia borbònica de la França del segle XVIII.
La Monarquia anglesa té un canal de YouTube on es poden consultar diversos documents audiovisuals, tant històrics com documentals.
Però este substantiu s’escriu amb minúscula quan va acompanyat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una expressió que servix per a referir-se a este element mencionat en el discurs (la nostra monarquia, esta monarquia, l’esmentada monarquia...), o quan apareix en plural, ja que en estos casos no es tracta d’un nom propi, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:
Hi ha hagut un nou canvi en la nostra monarquia. La representació de l’Estat ha quedat en mans de Felip de Borbó.
Podem dir que cada monarquia adquirix la identitat pròpia de la cultura del seu país.
Esta és una categoria utilitzada per la historiografia per a referir-se a les monarquies d’Europa occidental des del final de l’Edat Mitjana fins al començament de l’Edat Moderna.
Igualment, s’escriu amb minúscula quan indica una forma de govern en el sentit genèric:
La monarquia parlamentària és un sistema de govern comú en moltes democràcies occidentals actuals.
Vegeu també:
- Formes de govern i noms geopolítics (majúscules)
- Institucions i organismes (criteris generals)
- Institucions i organismes públics (criteris de traducció)