S’escriu amb minúscula si es tracta d’un genèric que situa el moment en què se celebra una festivitat concreta i precedeix el nom d’aquesta:
La nit de Sant Joan anirem a la platja a botar la foguera que encendrem amb la colla.
La nit de Cap d’Any farem la festa a casa nostra.
La nit de Reis farem un teatret a casa per a entretindre els infants.
Però quan es tracta del nom propi d’un acte festiu instituït oficialment, s’escriu amb majúscula:
Voleu que anem a la Nit del Foc?
La Nit de l’Albà és una de les celebracions més esperades pels il·licitans i les il·licitanes.
En aquest cas, el substantiu Nit pot aparéixer en plural conservant la majúscula característica dels noms propis:
Durant les Nits de Foc s’organitzen castells de focs artificials espectaculars.
Aquest ús excepcional del plural en un nom propi es deu a una utilització metonímica en què un mateix nom s’aplica a més d’un referent: les Nits de Foc s’utilitza en substitució de les nits de cada any que s’anomenen Nit de Foc, de la mateixa manera que faríem amb un nom de persona (només conec dos Joseps, equivalent a només conec dues persones que es diuen Josep).