Aquest adverbi indica el caràcter negatiu d’una oració. Se situa immediatament davant del verb de l’oració o davant d’algun membre d’aquesta amb sentit negatiu.
Els teus nebots encara no han arribat.
No me’ls envies per fax; millor si me’ls envies per correu.
Aquest adverbi pot equivaldre a tota una oració negativa.
Has anat a veure ta mare? -No.
Vindràs amb nosaltres? -No.
L’adverbi no té valor expletiu (és a dir, no és necessari per al sentit de la frase) en oracions comparatives, en què la primera té un sentit afirmatiu i la segona està introduïda amb la conjunció que.
Li agrada més anar a la muntanya que no a la platja.
Fa més traduccions en un dia que no en fas tu en tota una setmana.
Així mateix, quan els mots cap, enlloc, mai, ningú, res, tampoc; el grups començats per ni, o expressions com ara en ma vida, etc., figuren davant del verb en frases negatives, s’hi pot afegir l’adverbi no per a reforçar la negació.
Cap de les respostes anteriors (no) és correcta.
Els gestors públics mai (no) poden vulnerar la llei.
Ni l’una ni l’altra (no) han vingut.
En ta vida (no) ho aconseguiràs!
També té valor expletiu en oracions temporals introduïdes per les locucions abans que i fins que.
Avisa’ls, abans que no vinguen.
Fins que no ho acaben, no els pense pagar.