És transitiu o pronominal:
L'ofén que li diguen la veritat. (I no: * Li ofén que li diguen la veritat.)
S'ha ofés perquè li han dit la veritat.
Les teues absurdes deduccions ofenen el sentit comú. (I no: * ... ofenen al sentit comú.)
Per tant, pot construir-se com a participi en concordança amb un substantiu o un pronom:
Laura es va sentir ofesa per la teua actitud.