Entre les oracions adjectives de relatiu, és a dir, aquelles que fan de complement d'un nom de l'oració principal anomenat antecedent, podem distingir les oracions adjectives de relatiu especificatives i les explicatives.
Les oracions adjectives de relatiu especificatives (o restrictives), com altres complements especificatius dins d'un sintagma nominal (o una estructura funcionalment equivalent), restringeixen l'abast referencial de l'element, normalment un substantiu, que complementen (antecedent), és a dir, seleccionen, de tots els referents (elements de la realitat extralingüística reals o imaginats) que són possibles dins d'un context determinat, aquells que compleixen el que s'expressa en l'oració de relatiu. Aquesta posició de complements especificatius les situa estructuralment pròximes al nucli del sintagma al qual pertanyen, i per això no fem cap pausa o inflexió de veu en enunciar-les i no se separen amb comes:
Els comerciants que se sentien perjudicats protestaren. (Com qualsevol altra frase en un text, l'oració se situa dins d'un context, el qual reflecteix una realitat extralingüística i indica el lloc i el moment determinats on va tindre lloc la protesta. El substantiu comerciants, l'antecedent del relatiu, no fa referència a qualssevol comerciants, sinó precisament als que es trobaven presents en aquell moment i lloc. Però, a més a més, no tots aquests comerciants protestaren, sinó únicament els que se sentien perjudicats; és a dir, l'abast referencial del substantiu comerciants no està suficientment determinat pel context, sinó que necessitem un complement més que delimite els possibles referents del substantiu dels quals parlem, i aquest paper és el que l'oració de relatiu especificativa que se sentien perjudicats acompleix. L'abast referencial de comerciants es veu restringit, no sols pel context, sinó pel contingut que expressa l'oració de relatiu: els que se sentien perjudicats protestaren; d'aquests –els que se sentien perjudicats–, afirmem el que es diu en l'oració principal: que protestaren; respecte als altres comerciants –els que no se sentien perjudicats– no afirmem ni neguem res, encara que podem deduir que no protestaren.)
Els estudiants de l'acadèmia les notes dels quals van ser superiors a set obtingueren una plaça. (De manera semblant a l'exemple anterior, necessitem l'oració de relatiu les notes dels quals van ser superiors a set per a delimitar l'abast referencial de l'antecedent estudiants: no tots els estudiants de l'acadèmia de què parlem –context– van obtindre una plaça, sinó únicament els que especifica l'oració de relatiu.)
La xica de qui parlàvem ahir treballa ara com a arquitecta a Alemanya. (Igualment, el referent del substantiu xica, l'antecedent, no està suficientment delimitat pel context ni per altres complements; l'oració de relatiu de qui parlàvem ahir ens determina precisament el referent: es tracta d'aquesta xica, i no d'una altra.)
En aquests exemples veiem que l'oració de relatiu especificativa és necessària per a determinar precisament el referent: si llevem l'oració de relatiu, no sabem a què ens referim.
Les oracions de relatiu especificatives admeten el verb en indicatiu o en subjuntiu, amb una diferència de matís:
Els estudiants que han obtingut una nota superior a cinc han sigut convocats a la prova següent.
Els estudiants que hagen obtingut una nota superior a cinc seran convocats a la prova següent.
Les oracions de relatiu especificatives no admeten com a antecedent pronoms personals ni noms propis, ja que aquests es troben plenament determinats, atés que es refereixen a un ens únic determinat en el context comunicatiu. Se n'exceptuen, com a casos especials, les referències a éssers amb el mateix nom propi (noms de persona, marques...); els usos metonímics o metafòrics, expressius, o quan ens referim a un estat o aspecte de l'ésser anomenat o a un personatge arquetípic:
* Ens referim precisament a ella que lluïa un preciós vestit roig. (Impossible, perquè el referent del pronom ella es troba plenament determinat en el context. En canvi, seria possible com a oració explicativa: Ens referim precisament a ella, que lluïa un preciós vestit roig.)
* València que va ser fundada pels romans conserva molt pocs vestigis de l'època romana. (Impossible, ja que pel context textual o extratextual sabem a quina ciutat anomenada València ens referim. Seria possible com a oració explicativa: València, que va ser fundada pels romans, conserva molt pocs vestigis de l'època romana.)
Aquesta no és la Lluïsa que coneixíem. (Correcte si ens referim a una de les possibles persones anomenades Lluïsa, o a aspectes o estats diferents de la mateixa persona.)
El relatiu que introdueix l'oració de relatiu pot realitzar diverses funcions sintàctiques. Indicarem a continuació, en el cas de les oracions adjectives de relatiu especificatives, quins relatius podem trobar per a cada funció:
- Subjecte: en funció de subjecte, s'utilitza el pronom relatiu que, tant per a persones com per a coses:
La xica que acaba d’arribar és la meua germana.
S'ha comprat una casa que té un jardí preciós.
- Complement directe: com a complement directe, s'usa també, en general, el pronom relatiu que:
Les persones que acabem de veure son els meus veïns.
Acabe de veure el cotxe que t’has comprat.
No obstant això, quan l'antecedent és animat, pot ser substituït per a qui o al qual... (amb la preposició a), sobretot quan pot haver-hi confusió entre les funcions de subjecte i de complement directe:
La xica a qui / a la qual estima Joan treballa en l'ajuntament.
En aquesta mena d'oracions, el substantiu pot trobar-se en l'estructura oracional, però elidir-se en l'enunciació per haver estat mencionat dins del context. Això possibilita el contacte entre el pronom que en funció de subjecte o complement directe amb el determinant que introduiria el substantiu elidit:
No he llegit aquest llibre que menciones; em referia al que em vas recomanar la setmana passada. (= ... em referia al llibre que em vas recomanar...)
Aquest cotxe corre més que el que tu tens. (= ... més que el cotxe que tu tens.)
Els acords es classifiquen en dues classes: aquells que tenen tots els intervals consonants, anomenats acords consonants, i els que tenen algun interval dissonant, anomenats acords dissonants. (= ... aquells acords que tenen ... i els acords que tenen ...)
- Complement circumstancial de lloc: en aquesta funció es poden usar el relatiu adverbial on o bé els pronoms relatius què (amb les restriccions que s'indiquen en l'apartat corresponent) o el qual (i flexió) amb preposició:
Aquesta és la casa on (= en què ... / ... en la qual ...) vam passar el cap de setmana.
La muntanya on (= ... a la qual ...) volem pujar és aquella.
Al poble per on (= ... pel qual ...) vam passar no hi havia gasolinera.
Pujarem a un edifici des d'on (= ... des del qual ...) es contempla una magnífica panoràmica de la ciutat.
Tanmateix, quan el valor locatiu és metafòric, és preferible usar en què o en el qual (i flexió):
Li va escriure una carta en què / en la qual li demanava relacions formals.
- Complement circumstancial de temps: en les oracions especificatives s'usen, com a complements circumstancials de temps, els pronoms relatius que, en què o en el qual (i flexió):
Vine el dia que vulgues. (O bé ―molt menys habitual en aquest cas― ... el dia en què vulgues o ... el dia en el qual vulgues.)
La va conéixer en l'època que estudiava en la facultat. (O bé ... en l'època en què ... o ... en l'època en la qual ...)
Ara que som joves, hem d'aprofitar totes les possibilitats que tenim. (Que és l'única forma possible amb un antecedent adverbial.)
Però quan l'antecedent va introduït per una preposició que no coincideix amb la que hauria de portar el relatiu, és preferible usar el pronom relatiu amb preposició en compte de suprimir-la:
Per al mes en què ens trobem, fa encara molta calor. (O bé ... per al mes en el qual ens trobem ...)
- Complement circumstancial de manera: tenint com a antecedent el substantiu manera, podem trobar en aquesta funció l'adverbi relatiu com o el pronoms relatius en què, en la qual:
No m'agrada la manera com ens mira. (= No m'agrada la manera en què / en la qual ens mira.)
- Complement del nom: en aquesta funció s'usa el relatiu compost el qual (i flexió), precedit de la preposició de, habitualment darrere del nom que complementa, encara que també pot situar-se davant:
És una casa el propietari de la qual viu a Castelló.
La persona el treball de la qual tant ens va agradar vindrà demà.
Cal fer una llista de totes les persones de les quals no tenim el telèfon.
- Altres funcions amb preposició: a més dels exemples que hem vist fins ara, en general darrere de preposició (en funció de complement indirecte, de règim, circumstancials, etc.) s'usen els pronoms relatius qui (amb antecedent personal), què (amb antecedent no personal) o el qual i flexió (amb qualsevol mena d'antecedent):
Aquest és l'home de qui (= del qual) et parlava.
Demà vindrà el llibreter a qui (= al qual) vam comprar el llibre.
No conec els amics amb qui (= amb els quals) te’n vas de viatge.
El xiquet per qui (= pel qual) preguntes se n’ha anat.
La persona a qui (= a la qual) et refereixes ja va morir.
Em referia a l’anunci de què (= del qual) parlàrem l’altre dia.
La ploma amb què (= amb la qual) escric me l’he comprada enfront de ma casa.
Jo visc al costat de la cafeteria en què (= en la qual) ens vam conéixer.
El relatiu qui pot anar precedit de les preposicions o locucions prepositives a, en, de, amb, per, en contra de i a favor de. El relatiu què pot anar precedit de les preposicions a, en, de, amb i, menys habitualment, per o sobre. Amb la resta de preposicions o locucions prepositives, cal substituir-lo per el qual (i flexió):
Sempre estarem agraïts a la persona gràcies a la qual hem pogut resoldre el problema. (No és possible * ... gràcies a qui hem pogut resoldre el problema.)
El problema sobre el qual vam parlar encara no s’ha resolt. (Molt més freqüent i recomanable que ... sobre què vam parlar.)
La sentència contra la qual es recorre és totalment injusta. (No és possible * ... contra què es recorre ...)
El dia durant el qual no hi hagué electricitat fou dilluns passat. (No és possible * ... durant què no hi hagué electricitat ...)
La casa dins de la qual he sentit soroll és la de la porta verda. (No és possible * ... dins de què he sentit soroll ...)
El banc a través del qual ens financem ens cobra massa interessos. (No és possible * ... a través de què ens financem ...)
El jardí al costal del qual es troba el museu mereix també una visita. (No és possible * ... al costal de què es troba el museu ...)
Amb un antecedent neutre, només és possible el pronom què, amb l'ús restringit a les preposicions mencionades més amunt. Amb altres preposicions, és necessari usar un substantiu en lloc del pronom neutre, i el relatiu el qual:
No cal tornar a discutir sobre allò en què ja estem d'acord. (No és possible * ... allò en el qual ja estem d'acord.)
Ell no ha captat allò a què em referia.
Moltes de les coses contra les quals lluitàvem ja han estat superades. (No és possible * ... allò contra què lluitàvem...)
Com hem vist en alguns exemples anteriors, l'antecedent del relatiu també pot anar precedit de preposició. Quan ambdues preposicions coincideixen, és preferible repetir-les:
Ell s'interessa en totes les coses en què s'interessa ella. (Millor que: Ell s'interessa en les coses que s'interessa ella.)
L'ajudarem en tot allò en què ens necessite.
No podem comptar amb les persones amb les quals (o amb qui) no hem parlat.