S’escriu amb majúscula inicial quan forma part del nom propi d’un acord polític concret, juntament amb els substantius i els adjectius que el componen:
Sent president Adolfo Suárez es van firmar els Pactes de la Moncloa.
El Pacte de Toledo va sorgir de la comissió parlamentària creada el 1995 amb l’objectiu de proposar mesures per a assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions.
S’escriu també amb majúscula quan s’usa com a nom propi abreujat i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; concretament, quan és introduït per l’article definit:
Els Pactes van ser signats pel partits principals durant la Transició. (Es referix a uns pactes concrets; expressió abreujada en lloc de, per exemple, Pactes de la Moncloa.)
Però este substantiu s’escriu amb minúscula quan està determinat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una expressió que servix per a referir-se a este element mencionat en el discurs (el nostre pacte, este pacte, l’esmentat pacte...), o quan apareix en plural o va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi del pacte, ja que en estos casos no es tracta d’un nom propi abreujat, sinó d’un nom comú amb el significat lèxic usual:
Este pacte encara està vigent.
Es tracta d’un pacte essencial per a poder formar govern.
Han estudiat les conseqüències dels pactes del Majestic i del Tinell.
Els pactes estudiats són els de la Moncloa.