Omet navegació

Palau

S’escriu amb minúscula quan s’usa en el sentit lèxic habitual d’edifici majestuós on viu o vivia un rei, un noble o una persona adinerada:

Els reis estiuegen al palau de Marivent.

S’escriu amb majúscula quan s’usa en un altre sentit; per exemple, com a nom propi d’un edifici o establiment que no és exactament un palau en el sentit habitual a què ens hem referit, i que es destina a un ús públic, artístic, social, etc.:

La Conferència de Països Mediterranis se celebrarà al Palau de Congressos [de València].
Ha realitzat concerts al Palau de la Música i al Palau de les Arts de València [de València].

Aquestes mateixes expressions s’escriuen també amb majúscula quan funcionen com el nom de la institució:

Els dies 7 i 8 de juny ha tingut lloc el Mad-Afterwork, organitzat pel Costa Brava Girona Convention Bureau, on el Palau de Congressos de Girona també ha estat present.

Així mateix, en aquests casos s’escriu amb majúscula el nom propi abreujat, que podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; concretament, quan és introduït per l’article definit:

El Palau serà honrat pròximament amb l’actuació d’Ara Malikian. (Es refereix a un espai –o també a una institució– concret; expressió abreujada en lloc de, per exemple, Palau de la Música de València.)

Denominacions com Palau de la Música, Palau de les Arts, Palau de Gel, etc., funcionen exactament com ho faria un nom propi de persona per la seua capacitat designativa d’un edifici (o també d’una institució) únic i perquè el mot palau hi ha perdut el seu significat habitual; per tant, s’escriuen amb majúscula encara que vagen acompanyades per un possessiu, un demostratiu o una altra expressió determinant:

El nostre Palau de la Música és una institució que aplega de manera transversal el públic melòman. (En majúscula, tal com passaria amb un nom propi de persona: La nostra Josepa ha vist finalment reconeguda la seua extraordinària labor professional.)
Aquest Palau de les Arts vol presentar “Les arts volant”, un projecte de difusió cultural que té com a objectiu fer arribar l’òpera a qualsevol racó de la nostra geografia (En majúscula, tal com passaria amb un nom propi de persona: Aquest Albert sempre està fent maldats!)

En canvi, en altres casos, quan es refereix a l’edifici, el mot palau integrat en locucions com ara palau de congressos, palau d’esports..., no funciona com a nom propi, sinó com a nom comú que conserva el significat que figura en els repertoris lèxics; per exemple, quan va acompanyat per un possessiu, demostratiu, quantitatiu o indefinit, o per una altra expressió que serveix per a referir-se a aquest element mencionat en el discurs (el nostre palau de congressos, aquest palau, l’esmentat palau d’esports...), o quan apareix en plural o va acompanyat per un adjectiu o un altre complement amb valor especificatiu que no és la part específica del nom propi:

Aquest palau de congressos és nostre i el volem al servei dels interessos turístics, econòmics, socials i culturals de la nostra terra.
La construcció d’un palau d’esports de grans dimensions ha de resoldre tres temes fonamentals, dels qual ja hem parlat.
En una mateixa setmana podeu acudir a les activitats organitzades als palaus de congressos de València i Barcelona.
La gala retratarà vint anys de gimnàstica rítmica a Benidorm, des dels inicis al Pavelló Raúl Mesa fins a arribar a l’actual palau d’esports.

Vegeu també: