En les construccions d’un verb transitiu amb el pronom es, és preferible fer la concordança, en singular o plural, amb el substantiu que l’acompanya, que s’interpreta, aleshores, com a subjecte d’una oració passiva pronominal:
La paella es fa amb arròs com a ingredient principal.
S’han convocat catorze noves places de professor de matemàtiques. (Millor que: * S’ha convocat catorze noves places de professor de matemàtiques.)
Ara ja no es construeixen tants pisos com abans. (Millor que: * Ara ja no es construeix tants pisos com abans.)
La passiva pronominal és possible quan el subjecte és un sintagma nominal (o quan es troba elidit), però no és possible quan el subjecte és un pronom, ja que la construcció seria interpretada com a reflexiva:
En aquest hospital es tracten els malalts amb els mètodes més moderns. / Els malalts, en aquest hospital es tracten amb els mètodes més moderns.
Però no és possible:
* En aquest hospital ells es tracten amb els mètodes més moderns.
En els casos en què puga haver-hi lloc a confusió entre la interpretació passiva i la reflexiva, sobretot amb subjectes animats, és preferible, en compte de la passiva pronominal, utilitzar la passiva perifràstica, el pronom hom (en registres molt formals) o altres construccions.
(?) Al nostre país els científics no es valoren com en altres països. (Millor: Al nostre país els científics no són valorats com en altres països, o: Al nostre país hom no valora els científics com en altres països.)
(?) Es faculten els titulars de les direccions generals perquè, en l’àmbit de les seues competències, adopten les mesures pertinents. (Millor: Els titulars de les direccions generals queden facultats per a adoptar, en l’àmbit de les seues competències, les mesures pertinents.)
(?) S'obligaven aquells treballadors a treballar moltes hores. (Millor: Aquells treballadors eren obligats a treballar moltes hores, o Hom obligava els treballadors a treballar moltes hores.)
(?) Els xiquets es vacunen quan tenen sis mesos. (Millor: Els xiquets són vacunats quan tenen sis mesos.)
(?) En aquell col·legi s'eduquen els alumnes en els valors humans. (Millor: En aquell col·legi els alumnes són educats en els valors humans.)
(?) S'ha identificat un dels possibles terroristes. (Millor: Un dels possibles terroristes ha sigut identificat, o Han identificat un dels possibles terroristes.)
La construcció impersonal (sense concordança) és possible quan el complement directe és representat per un pronom acusatiu:
En la nostra societat als científics no se’ls valora com caldria.
Als xiquets se'ls vacuna quan tenen sis mesos.
Fora d’aquest cas particular, la construcció impersonal amb es només és usual amb verbs intransitius:
A classe es parla massa.
Ací es treballa molt a gust.