LA PREPOSICIÓ PER A

a) Indica la destinació de l’acció:

Hi ha una carta per a tu.
Hem de comprar pinso per al gos.

b) Indica l’objectiu de l’acció:

Això no aprofita per a res.
Pren-te un medicament per a la febra.

c) Indica direcció:

A les dotze ix un vol per a Milà.
Hem programat un viatge per a Portugal.

d) Expressa que es té una qualitat tenint-ne en compte una altra:

Es conserva molt bé per a la seua edat.
És molt alt per a l’edat que té.

e) Amb infinitius, introduïx el complement de certs adjectius quan estos complements portarien igualment per a si foren sintagmes nominals o pronoms:

L’aigua és bona per als humans / Porte aigua bona per a beure.

f) Introduïx un infinitiu equivalent a una oració final, especialment quan el subjecte de l’infinitiu és distint del de l’oració principal:

He enviat el meu fill per a tirar la carta a la bústia (= perquè ell tire la carta a la bústia).

g) Introduïx un infinitiu que expressa la destinació d’algun altre element de l’oració principal, fins i tot si hi ha acció voluntària però l’infinitiu no indica de manera marcada el mòbil o intenció:

No tinc elements de juí per a decidir-me.
Sempre pren pastilles per a dormir.
He portat uns quadres per a decorar el despatx.

h) Introduïx el complement de règim verbal de certs verbs, tant quan este complement és un sintagma nominal o un pronom com quan és un infinitiu, tant si l’acció del verb principal és voluntària com si no ho és:

La ploma servix per a moltes coses, però fonamentalment servix per a escriure.
Ella usa sempre la ploma per a escriure.
Es prepara per a les oposicions / Es prepara per a presentar-se a les oposicions.
Aprofitaré les vacances per a anar a París.