Omet navegació

Per a expressar estats transitoris

1) Subjectes animats

Amb subjectes animats, per a expressar estats transitoris s’usa, en general, el verb estar:

No va poder acabar la prova perquè estava molt nerviós.

Els xiquets estan ja mig adormits.

Irene està molt contenta en el seu nou treball.

Igualment, s’usa estar amb adverbis i locucions preposicionals com estar a punt de..., estar de vacances...:

Ha estat a punt de guanyar el campionat.

La setmana pròxima el personal estarà de vacances.

Estic molt bé; no et preocupes.

Estic de pas; em quedaré tot el cap de setmana.

2) Subjectes inanimats

2.1) L’atribut és un adjectiu

En cas de subjectes inanimats, amb adjectius que expressen estats transitoris tradicionalment s’ha usat el verb ser. Tanmateix, en la llengua actual s’ha estés en aquest cas l’ús del verb estar:

La sala era plena d’espectadors. / La sala estava plena d’espectadors.

La sopa és salada. / La sopa està salada.

Es tendeix a usar preferentment estar quan l’estat expressat com un adjectiu es percep com a expressió d’una propietat contingent, transitòria, o com a resultat d’una acció, procés o canvi d’estat:

L’habitació estava molt bruta.

Hem encés la calefacció; per això, el despatx està calent.

Aquesta roba està banyada; canvia-te-la.

2.2) L’atribut és un participi

Amb un participi com a atribut, la solució més habitual actualment és l’ús de estar, a fi d’evitar la confusió amb la construcció passiva:

Les finestres estaven obertes.

2.3) L’atribut és un adverbi o sintagma preposicional

Amb un adverbi o sintagma preposicional, s’usa preferentment el verb estar:

Aquests exercicis estan malament.

Aquest vestit ja no està de moda.

Estava en joc el seu futur, i per això es va esforçar.

Aconseguir-ho està en les teues mans.

La gerra està a punt de caure.

En alguna construcció particular, hi ha certa vacil·lació entre ser i estar.

L’arròs ja està / és al punt.