Per a indicar localització permanent, o valor aspectual duratiu, s’usa el verb estar:
Hui estaré a casa tota la vesprada.
La Llotja de València està a prop del barri del Carme. (En casos com aquest també és possible usar el verb ser si, en compte de remarcar el caràcter de permanència, es vol indicar la situació amb valor neutre, sense cap matís aspectual: La Llotja de València és a prop del barri del Carme.)
Amb aquest valor de permanència o duració, en alguns casos també són possibles altres solucions, com l’ús de estar situat, trobar-se, haver-hi...
València està / està situada / es troba a la vora de la Mediterrània.
Les ciutats que estan / estan situades / hi ha a la vora de la mar tenen un clima temperat.
S’usa també estar per a indicar situació en sentit figurat:
Aquest partit està ara en l’oposició.
L’important està en el contingut, no en la forma.