Per a indicar la localització transitòria, és a dir, la situació del subjecte, animat o inanimat, sense destacar el seu aspecte duratiu, la solució genuïna i preferible en el registres formals és l’ús del verb ser:
El café és damunt de la taula.
Si vols telefonar-me, seré a casa.
També s’usa el verb ser per a indicar situació en el temps:
Emporta’t la jaqueta, que encara no som a l’estiu.
Amb valor presentacional, és a dir, per a introduir un element nou en el discurs, s’usa la construcció impersonal haver-hi tant amb subjectes indefinits com definits, animats o no animats; aquest ús és preferible a estar en registres formals:
A la porta hi ha una persona que et busca.
A la porta hi ha la persona que va vindre ahir a buscar-te.
Posa’t la camisa que hi ha damunt del llit.