És transitiu, però, de manera similar a prohibir i a diferència de obligar, el complement directe és la cosa permesa o l'oració d'infinitiu que l'acompanya. La persona a qui es permet, si s'expressa, figura com a complement indirecte:
El delagat del Govern va permetre la manifestació.
No li han permés eixir al pati.
No li has de permetre tanta insolència.
Pot construir-se també com a pronominal:
M'he permés escriure-li una carta de protesta.