a) Com a norma general, el plural dels substantius es forma afegint una -s al singular corresponent:
cub > cubs
bec > becs
record > records
pare > pares
matalaf > matalafs
mag > mags
avi > avis
pal > pals
pom > poms
anglòfon > anglòfons
carro > carros
serp > serps
cor > cors
xiquet > xiquets
ou > ous
company > companys
b) Els substantius acabats en -a àtona formen el plural canviant esta vocal per la terminació -es:
casa > cases
dia > dies
problema > problemes
rata > rates
REMARCA: En la formació del plural dels substantius d’este grup es produïxen sovint canvis ortogràfics. Així, els mots que acaben en -ga, -ca, -gua, -qua, -ça, -ja i -tja fan el plural en -gues, -ques, -gües, -qües, -ces, -ges i -tges, respectivament: farga, fargues; oca, oques; llengua, llengües; pasqua, pasqües; plaça, places; forja, forges; corretja, corretges.
c) Els substantius acabats en vocal tònica formen el plural afegint la terminació -ns al singular corresponent:
huracà > huracans
mà > mans
bé > béns
fre > frens
cosí > cosins
fi > fins
escurçó > escurçons
raó > raons
EXCEPCIONS: Hi ha un nombre considerable de substantius acabats en vocal tònica que seguixen la regla general d’afegir -s al singular. Estos substantius són els següents:
- La majoria dels acabats en -u (llevat de tribú, tribuns): ambigú, ambigús; bambú, bambús; caixú, caixús; canesú, canesús; caribú, caribús; cautxú, cautxús; fru-fru, fru-frus; grisú, grisús; hindú, hindús; manxú, manxús; marabú, marabús; menú, menús; nansú, nansús; nu, nus; papú, papús, passatú, passatús; pilú, pilús; sagú, sagús; tabú, tabús; tatú, tatús; tissú, tissús; tolú, tolús; xampú, xampús.
- Els relatius a termes infantils: bebé, bebés; mamà, mamàs; papà, papàs.
- Els noms de les lletres i de les notes musicals: la a, les as; la ca, les cas; la ce, les ces; la e, les es; el do, els dos.
- Alguns dels acabats en -a tònica: abacà, abacàs; agà, agàs; bacarà, bacaràs; baixà, baixàs; boà, boàs; caracarà, caracaràs; dità, ditàs; lilà, lilàs; maharajà, maharajàs; mannà, mannàs; paixà, paixàs; panamà, panamàs; rajà, rajàs; sofà, sofàs; surà, suràs; tarannà, tarannàs; xa, xas.
- La majoria dels acabats en -e tònica: abonaré, abonarés; balancé, balancés; brillanté, brillantés; cabriolé, cabriolés; café, cafés; calé, calés; canalé, canalés; canapé, canapés; clixé, clixés; comité, comités; consomé, consomés; crepé, crepés; cupé, cupés; damassé, damassés; dublé, dublés; fe, fes; fricassé, fricassés; frivolité, frivolités; fulé, fulés; glacé, glacés; jaqué, jaqués; macramé, macramés; mercé, mercés; moaré, moarés; negligé, negligés; oboé, oboés; pagaré, pagarés; passapuré, passapurés; paté, patés; peroné, peronés; piqué, piqués; plaqué, plaqués; puré, purés; quinqué, quinqués; rapé, rapés; sargé, sargés; tupé, tupés; vosté, vostés; ximpanzé, ximpanzés; xiné, xinés.
- Alguns dels acabats en -i tònica: benjuí, benjuís; bisturí, bisturís; canequí, canequís; colibrí, colibrís; elemí, elemís; espahí, espahís; esquí, esquís; frenesí, frenesís; guaraní, guaranís; hurí, hurís; juí, juís; manatí, manatís; muladí, muladís; nabí, nabís; organdí, organdís; perjuí, perjuís; prejuí, prejuís; sahrauí, sahrauís; sufí, sufís; tití, titís; tupí, tupís; valí, valís; xacolí, xacolís.
- Alguns dels acabats en -o tònica: bandó, bandós; dominó, dominós; fricandó, fricandós; gro, gros; landó, landós; plató, platós; rondó, rondós; tortó, tortós; xacó, xacós; xapó, xapós.
REMARCA: Alguns mots acabats en vocal àtona, a més del plural regular en -s, tenen també una forma de plural en -ns: home, homes (o hòmens); jove, joves (o jóvens); marge, marges (o màrgens); orfe, orfes (o òrfens); rave, raves (o ràvens).
d) Els substantius acabats en vocal tònica seguida de -s formen el plural afegint la terminació -os al singular. En el cas que es tracte d’una essa sorda, es dobla la -s final:
capatàs > capatassos
fracàs > fracassos
matalàs > matalassos
traspàs > traspassos
excés > excessos
interés > interessos
progrés > progressos
succés > successos
anís > anissos
canyís > canyissos
granís > granissos
pastís > pastissos
cos > cossos
esbós > esbossos
terròs > terrossos
tros > trossos
arcabús > arcabussos
barnús > barnussos
embús > embussos
pallús > pallussos
EXCEPCIONS: Però no dupliquen la s en formar el plural:
Els següents mots acabats en -as: aiguarràs, aiguarrasos; alcatràs, alcatrasos; as, asos; cas, casos; gas, gasos; gimnàs, gimnasos; hipocràs, hipocrasos; mas masos; ocàs, ocasos; pegàs, pegasos; romàs, romasos; vas, vasos.
- Els següents mots acabats en -es: avés, avesos; pagés, pagesos; palmarés, palmaresos; promés, promesos; res, resos; i els gentilicis acabats en -es: alabés, alabesos; anglés, anglesos; avilés, avilesos; francés, francesos; gal·lés, gal·lesos; vienés, vienesos.
- Els següents mots acabats en -is: avís, avisos; comís, comisos; compromís, compromisos; encís, encisos; matís, matisos; narcís, narcisos; país, països; paradís, paradisos; permís, permisos; somrís, somrisos; tamís, tamisos; tornavís, tornavisos.
- Els següents mots acabats en -os: avariciós, avariciosos; clos, closos; dos, dosos; entredós, entredosos; espòs, esposos; gelós, gelosos; repòs, reposos.
- Els següents mots acabats en -us: abús, abusos; autobús, autobusos; nus, nusos; obús, obusos; reclús, reclusos; refús, refusos; ús,usos.
e) Els monosíl·labs i els polisíl·labs aguts masculins acabats en -ç, -ix,-x i -tx fan el plural afegint la terminació -os al singular:
balanç > balanços
braç > braços
calaix > calaixos
peix > peixos
fax > faxos
influx > influxos
reflex > reflexos
cartutx > cartutxos
despatx > despatxos
EXCEPCIONS: Alguns monosíl·labs acabats en -x fan el plural afegint una -s al singular: el dux, els duxs; el linx, els linxs; el matx, els matxs.
f) Els mots femenins acabats en -ç i -x, així com els mots masculins plans acabats en -x, formen el plural afegint una -s al singular:
la calç > les calçs
la falç > les falçs
l’àntrax > els àntraxs
l’esfinx > les esfinxs
l’hèlix > les hèlixs
l’índex > els índexs
g) Els substantius acabats en -sc, -st, -xt i -ig poden construir el plural amb les terminacions -os o -s:
bosc > boscos o boscs
casc > cascos o cascs
gust > gustos o gusts
manifest > manifestos o manifests
text > textos o texts
pretext > pretextos o pretexts
desig > desitjos o desigs
faig > fajos o faigs
EXCEPCIONS: Els substantius femenins en -st formen el plural afegint -s al singular: host, hosts; post, posts.
h) Hi ha també un grup de substantius invariables en nombre, com són els substantius plans o esdrúixols acabats en -s en el singular, així com tots els femenins d’esta terminació:
el cactus > els cactus
el llapis > els llapis
el pàncrees > els pàncrees
el tipus > els tipus
l’urbs >les urbs
la càries > les càries
la pols > les pols
la glotis > les glotis
També són invariables els noms dels dies de la setmana acabats en -s:
el dilluns > els dilluns
el dimarts > els dimarts
el dimecres > els dimecres
el divendres > els divendres
I, igualment, els següents substantius masculins monosil·làbics acabats en -s:
el fons > els fons
el plus > els plus
el temps > els temps
l’ens > els ens
i) Hi ha també un grup de substantius que només tenen la forma del plural: les acaballes, les agranadures, les alicates, els afores, les beceroles, les cosquerelles, les escorrialles, les escorries, les noces, les postres, les tisores.