A pesar que algunes obres lexicogràfiques accepten usar-lo com a intransitiu, l’ús estàndard tradicional d’aquest verb, i l’únic admés pel Diccionari normatiu valencià, de l’AVL, és el transitiu o pronominal:
El futur del planeta preocupa molt els joves. (I no: * El futur del planeta preocupa molt als joves.)
A ell el preocupa molt la seua salut. (I no: * A ell li preocupa molt la seua salut.)
Es preocupa massa per qualsevol cosa.
Per tant, pot usar-se com a participi en concordança amb un substantiu o un pronom:
Albert està molt preocupat amb la situació.
També pot usar-se de manera absoluta, sense cap complement requerit:
Totes aquestes coses preocupen, evidentment.
Compareu amb inquietar.