En el sentit d’‘apoderar-se (d’una cosa), retindre-la’, és pronominal transitiu, i requerix un complement directe:
El tresorer va fugir i es va quedar tots els diners. (I no: * El tresorer va fugir i es va quedar amb tots els diners.)
Queda’t el canvi. (I no: * Queda’t amb el canvi.)
A diferència de restar, quan significa ‘no moure’s del lloc’, és pronominal:
Queda’t ací mentres jo faig les compres.
Maria es quedarà esta nit a casa; no té ganes d’eixir.
Compareu amb restar.