En el sentit de ‘cedir algú per pròpia voluntat (allò que li pertany, a què té dret)’, pot construir-se com a transitiu (amb la cosa renunciada com a complement directe) o com a intransitiu (amb la cosa a què es renuncia com a complement de règim introduït per la preposició a):
Es va descobrir que mentia i va haver de renunciar el càrrec / al càrrec,
Alfons XIII no va trobar suport per a romandre en el tron i va haver de renunciar-lo / renunciar-hi.
Amb una lleugera diferència de matís, quan significa ‘abandonar una cosa definitivament, cessar de pretendre-la’, es prefereix la construcció intransitiva:
Les circumstàncies el van obligar a renunciar als seus somnis.
Volia estudiar física, però hi va renunciar perquè era incompatible amb el treball.