Omet navegació

repercutir

Amb els significats de ‘causar, una cosa, un efecte en una altra’, o bé de ‘fer sentir, un colp o un xoc, el seu efecte de retruc en una cosa ulterior’, és intransitiu, i es construïx amb un complement de règim introduït per la preposició en:

La manca de preparació física dels jugadors repercutirà en l’abundància de lesions.

* El propietari no pot repercutir l’import de la contribució en el preu del lloguer. (És incorrecte perquè un verb intransitiu no pot tindre un complement directe. Correcte: El propietari no pot fer repercutir l’import de la contribució en el preu del lloguer. Esta segona construcció és correcta perquè ara l’import de la contribució és el subjecte lògic de repercutir, gramaticalment complement directe de fer, i este s’ha construït com a intransitiu; equival a El propietari no pot fer que l’import de la contribució repercutisca en el preu del lloguer.

Per tant, amb este significat, no pot usar-se en passiva, ni com a participi en concordança amb un substantiu o un pronom:

* L’import de la contibució repercutit en la factura de manera incorrecta podrà ser reclamat. (Correcte: L’import que s’han fet repercutir en la factura de manera incorrecta ... Esta construcció és correcta perquè el relatiu que, que representa l’import, fa de subjecte de la passiva pronominal amb el verb fer.)