És transitiu. El complement directe pot ser tant la persona o l'entitat com la cosa robada. Si l'objecte del robatori no figura exprés, el complement directe és la persona o l'entitat robada:
L'han assaltat i l'han robat amb violència. (I no: * ... i li han robat amb violència.)
Quan figura en l'oració l'objecte robat, aquest és el complement directe, mentre que la persona o entitat, si hi figura, passa a ser el complement indirecte:
L'han assaltat i li han robat la cartera.
Han robat dues maletes a l'aeroport.
També pot usar-se de manera absoluta, sense complement directe ni indirecte:
Es dedicaven a assaltar i a robar impunement.
Compareu amb furtar.