Funciona com a transitiu i també com a intransitiu. El complement directe pot ser tant la persona o l’entitat com la cosa robada, però l’indirecte només pot ser la persona objecte del robatori:
L’han assaltat i l’han robat amb violència / L’han assaltat i li han robat amb violència.
Han robat la pintura més valuosa de l’exposició.
Quan figura en l’oració l’objecte robat, este és el complement directe, mentres que la persona o entitat, si hi figura, passa a ser el complement indirecte:
L’han assaltat i li han robat la cartera.
Han robat dos maletes a l’aeroport.
També pot usar-se de manera absoluta, sense complement directe ni indirecte:
Es dedicaven a assaltar i a robar impunement.
Compareu amb furtar.