S’escriu amb accent, sí (i la forma de plural sís), quan és un adverbi d’afirmació, o la mateixa paraula substantivada:
Sí que en vull un tros.
Ja li ha donat el sí.
I s’escriu sense accent, si, quan és una conjunció condicional o un pronom reflexiu, o quan significa ‘cavitat’ i ‘pit’ (tots dos amb la forma de plural sins) o ‘nota musical’ (amb la forma de plural sis):
Si vols, hi anirem.
Ella sempre parla de si mateixa.
Es refugià al si de la muntanya.
Porta els diners al si.
Una obra en si menor.