A diferència de succeir, amb el significat d'‘anar darrere (d'algú o d'alguna cosa)’, o bé de ‘trobar-se, vindre darrere (d'algú o d'alguna cosa)’, és transitiu:
La calma segueix la tempestat. (I no: * La calma segueix a la tempestat.)
La mare entrà en la nova casa i la va seguir la resta de la família. (I no: * ... i li va seguir la resta de la família.)
Compareu amb succeir.